“A 'Crims' no trobaràs morbo”

"A 'Crims' no trobaràs morbo. Trobaràs tensió, emoció, alegria…, però no morbo”, assegurava Carles Porta, director de l’exitosa sèrie documentalque narra els homicidis més mediàtics de Catalunya. Juntament amb la directora de contingut, Anna Punsí, ahir van assistir al Centre de Congressos d’Andorra la Vella per parlar sobre les claus d'aquest fenomen periodístic que s’emeten a la televisió pública catalana, a la ràdio i també en format pòdcast.

Un any i mig és el mínim que triga l’equip de 'Crims' a elaborar un sol episodi. N’hi ha alguns que porten més temps i altres que menys, però els periodistes explicaven que és un llarg procés on s’han de tenir en compte molts aspectes com ara tenir accés a la documentació, trobar testimonis directes i, en el cas del contingut televisiu, filmar i muntar les imatges. “Imagina la feina que porta que ara estem treballant en els capítols del 2025”, deia Porta. Punsí afegia que revisen fins a l’últim moment cada episodi abans d’emetre’l i que vigilen sobretot no caure en sensacionalismes. És per això que descarten qualsevol imatge o informació que no sigui estrictament necessària per entendre el cas, com la imatge del cadàver. “L’espectador no necessita veure imatges del cadàver. Per a això ja hi ha algú que explica en quin estat es trobava”, va dir Porta.

L’èxit de la sèrie 'Crims' és tant que de vegades els espectadors demananen queinvestiguin els seus casos. “És gent que veu passar els anys sense que ningú els resolgui el cas, i com veuen l’impacte que tenim decideixen acudir a nosaltres”, explicava Punsí, tot afegint que això els provoca una barreja de satisfacció i d'impotència perquè saben que no podran arribar a tothom.

En aquest sentit, Porta afirmava que tot i que l’equip ha ajudat que es reobrin certs casos, aquesta no és la seva funció: “Nosaltres expliquem històries, som narradors.". Finalment, el periodista relatava que per produir cada capítol intenten aplicar el que anomenen “les tres erres”. La primera, rigor informatiu; que tot el que expliquin sigui cert. La segona, respecte; sobretot per a les víctimes i la família, “per no tornar-les a fer patir”. L’última, ritme narratiu; que és el que manté milers d’espectadors enganxats a la història.