Empadrona't a Canillo

La parròquia que mai et dona un ensurt, sempre fidel a les tradicions. I aquestes eleccions generals retorna a l’estat més pur: només s’ha presentat una llista, així que abans de començar la cursa electoral DA s’ha assegurat dos consellers. Des de fa anys i panys que guanyen els mateixos cada vegada que els canillencs són cridats a les urnes; comunals incloses. A l’etapa postconstitucional, primer sota les sigles de la força parroquial de torn, després transmutats en liberals, per acabar sota el paraigua de Demòcrates. Canvia el nom però en res la ideologia, per dir-ho d’una manera no ofensiva, dels candidats que donen la cara. A vegades, com passa enguany, no tenen cap rival al davant i quan el tenen el derroten amb facilitat. Com va passar a les últimes comunals, en què Francesc Camp, tan bon gestor com amb un dèficit d’empatia severa, no va tenir cap problema per fer-se amb la victòria i convertir-se en cònsol major. Malauradament, no podrem tornar a assistir a un nou combat desigual que confirmi una legislatura més que el corró de prohoms (cacics també pot servir) de la parròquia està ben greixat. L’hereu de Cal Bortoló (tranquil que no hi ha cap Pintat pel mig) i l’advocat Jordi Jordana, amb la benedicció del seu germà Xavier, ja tenen cadira al Consell. El que sí que està confirmat és que la manera més ràpida i segura per arribar a ser conseller és estar empadronat a Canillo. I, a sobre, no cal ni que hi visquis.