Treure el Sant Cristo gros

A Andorra la Vella hi ha molt més en joc que no pas dos escons. Per nombre de vots, la capital pot atribuir entre quatre i cinc consellers de la nacional. És, a més, la parròquia més preeminent i amb un vot menys vinculat a la terra i a les famílies tradicionals i, per tant, més ideològic. La transcendència l’evidencia la decisió de DA de treure el Sant Cristo gros. La cònsol, Conxita Marsol, ja tenia més que païda la idea de deixar el comú deu mesos abans per anar a les llistes, com ho van fer en el seu dia Toni Martí (2011) o Jordi Mas (2001), però l’aliança del PS i SDP li ha canviat el pas. Res de la seguretat del número dos de la nacional, baixarà al fang de la territorial i s’hi mesurarà, rememorant els antics duels del PLA i Nova Democràcia, amb dos històrics com són Quim Miró, l’únic dels vuit aspirants que opta a repetir, i Marian Sanchiz, que plegats cobreixen un ampli espectre ideològic. La unió socialdemòcrata ha suposat un gir de guió. Per números són els favorits per reeditar la victòria del 2019, llavors assolida en una insòlita coalició amb Liberals, ja fallida l’endemà mateix de les eleccions. Agafant com a base el comportament de les llistes nacionals ara fa quatre anys, la suma del PS i SDP es va enfilar fins al 45% dels vots davant el 42,3% de DA més Liberals. Però mentre que Marsol i Cabanes, amb el suport liberal i la retirada de terceravia, tenen tota la seva dreta lliure, a Miró li ha sortit competència amb l’excompanya Elisa Muxella, ara enrolada a les files de Carine Montaner, i el tàndem Alay-Clua a la territorial de Concòrdia. Potser per compensar, aquesta formació també li ha reservat a Marsol una petita sorpresa amb la inclusió á les llistes de Cristian Cerqueda, d’una de les famílies liberals de més tradició.