El Govern avala que es limitin els drets polítics als candidats
Tres assalariats de les llistes agafen una excedència perquè la societat els ho demana
Les paperetes en un col·legi electoral en unes eleccions generals.
La polèmica dels tres candidats que han hagut d’agafar una excedència de la feina per poder anar a una llista electoral va acabar ahir, segons l’opinió del portaveu del Govern en funcions, Cesar Marquina. “El fet que persones que estan en el sector privat treballant hagin pogut tenir algun tipus d’imposició a l’hora de vincular-se a una llista política és una cosa que recau molt més en l’àmbit del privat que del públic”, va asseverar ahir Marquina, que va afegir que, si bé desconeixia els acords que s’haurien pogut signar entre l’empresa en qüestió i els assalariats, “entenc que és d’acord amb el Codi de relacions laborals, sempre que s’hagi informat la persona de les condicions i s’hagi arribat a un pacte validat per les dues parts; és més de l’àmbit de l’empresa privada decidir si vol o no vol limitar els seus empleats que puguin concórrer a eleccions, proves esportives o qualsevol tipus d’activitat que no sigui la pròpia de l’empresa”.
DRET CONSTITUCIONAL
Una visió que no és compartida pels juristes consultats pel Diari, que apunten que el dret a la participació política està recollit a la Constitució i, per tant, no hi ha acord privat que el pugui eliminar. La Carta Magna recull en el seu article 25 –capítol quart– que “tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics”, un fet, el de la igualtat per concórrer als comicis, que no es garantiria si l’empresa obligués a agafar una excedència que deixaria sense remuneració l’assalariat en qüestió durant el període electoral. Així, els juristes consideren que el dret constitucional de participació política està per sobre de qualsevol codi ètic o contracte que s’hagi pogut signar i que, en el cas que es portés a la Batllia, aquest quedaria anul·lat.
Cal recordar, que tres candidats –dos d’Andorra Endavant i un de Concòrdia– han agafat excedències per poder formar part de les llistes. En el cas dels candidats de la formació de Carine Montaner, van denunciar pressions per part de la companyia, mentre que el candidat de Concòrdia va decidir de mutu acord amb l’entitat agafar l’excedència.
En aquest sentit, els juristes sí que reconeixen que una eventual presència en una llista electoral no pot suposar una reducció del rendiment del treball, el que sí que podria derivar en un acomiadament procedent. A més, els experts expliquen que existeix una manca de regulació sobre l’àmbit de les excedències, ja que el Codi de relacions laborals només preveu aquesta situació un cop l’assalariat és ja escollit com a conseller general o per a l’exercici de qualsevol càrrec públic.
D’altra banda, també es va apuntar que una llista electoral es pogués veure afectada per la sortida d’un nom, tampoc no hi ha un consens sobre si aquesta decauria, un cop ja ha estat validada i acceptada pel comú o el Govern.
CLAUS
1. Acord privat entre empresa i treballadors
Candidats d’Andorra Endavant denuncien que l’empresa els obliga a agafar una excedència per anar a les llistes. Marquina creu que si hi havia un acord signat l’empresa ho pot exigir.
2. Un dret recollit a la Constitució
Els juristes apunten que el dret a participació política està recollit a la Constitució.
3. Igualtat per concórrer a les eleccions
La Carta Magna preveu que tots els ciutadans puguin “accedir a un càrrec en condicions d’igualtat”, un fet que no es compliria si s’obligués a agafar una excedència.