reacció a la reunió amb el govern
L'Acoda condemna la mala praxi amb els treballadors desplaçats
Les constructores afirmen que els abusos laborals no són una pràctica generalitzada i recorden que les inspeccions han trobat pocs casos
La reunió entre el Govern i la delegació de l'Acoda, dijous.
L’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda) va expressar ahir en un comunicat la preocupació pel conflicte existent amb els anomenats treballadors desplaçats –majoritàriament originaris del Perú–. L’entitat, que dijous es va reunir amb el Govern per abordar la situació i trobar solucions, tot i admetre que la majoria del sector se cenyeix a la legislació laboral i en matèria de seguretat i salut en el treball, es va queixar alhora que la pràctica d’algunes d’aquestes empreses els afecta de forma directa, perquè “aquestes escletxes legals perjudiquen les empreses establertes a Andorra amb escreix”.
En un comunicat, els contractistes es refereixen a l’“intrusisme” que pateixen i condemnen la “mala praxi”. De tota manera, l’Acoda intenta desdramatitzar la problemàtica, ja que considera que “no està generalitzada”, i ho fonamenta en el resultat favorable davant d’un gran nombre d’inspeccions realitzades en els darrers dos anys per part del departament d’Immigració, juntament amb les inspeccions d’ofici portades a terme pel departament de Treball.
Dijous, després de la trobada, es va explicar que el departament de Treball instrueix vuit expedients que afecten quatre empreses de la construcció per irregularitats en l’àmbit de la seguretat i la salut (quatre), i per incompliments laborals relatius a qüestions com el màxim d’hores de la jornada laboral (quatre més). De causa penal per presumptes abusos contra aquests no en consta cap més que la que va derivar en la detenció d’un empresari fa uns dies per les condicions en què allotjava els empleats. En aquest cas, segons va poder saber el Diari, va ser arran d’un control de la policia el 15 de desembre del 2021 en un dúplex a Prats de 180 metres quadrats, on els agents van deixar constància de les males condicions d’higiene de l’habitatge. També, segons fonts coneixedores del cas, l’empresari es va defensar davant de la Fiscalia al·legant que ell no es pot fer càrrec de la cura que tenen els seus treballadors de l’habitatge que els ofereix durant l’estada a Andorra per a sis mesos, i que després d’aquest incident va reparar tots els desperfectes i va repartir els obrers entre altres apartaments.
En la reunió amb els ministres en funcions d’Economia, Interior i Territori i Habitatge, el president de l’Acoda es va comprometre a col·laborar per “evitar la il·legalitat i la precarietat laboral”. En el mateix comunicat es precisa que la reunió va permetre “clarificar quina és actualment la situació del sector i abordar particularment la casuística donada els darrers mesos de treballadors en possible situació de precarietat laboral”.
De moment, cap de les empreses que empren aquesta fórmula s’ha posicionat públicament. De manera confidencial confessen que la mala praxi d’una està tacant la imatge de la resta. I recorden que és un sistema habitual que també es fa a Espanya, amb la diferència que al país veí el treballador desplaçat disposa de 2,5 anys d’autorització per treballar abans de tornar obligatòriament al seu país. Per això, consideren que els sis mesos d’Andorra són un període molt curt per les despeses que suposen en desplaçaments. Aquests obrers signen el contracte al seu país. A títol d’exemple, l’empresa paga la seguretat social al Perú i en cas de baixa laboral és aquesta qui abona el salari mentre la persona no està en condicions per treballar. A més, tenen l’obligació de disposar d’una assegurança privada per cobrir les despeses mèdiques a Andorra o per accident laboral, encara que hi ha dos casos en què l’empresa s’ha negat al principi a fer-se’n càrrec i va exigir als treballadors que paguessin les despeses de l’hospital amb hores treballades.
Una de les grans dificultats és que una part d’aquests treballadors s’allotgen en un hotel de la Seu d’Urgell i per tant les autoritats andorranes no poden verificar les condicions com viuen. De les entrevistes personals i inspeccions a les obres no s’han pogut constatar grans irregularitats, encara que existeixen a l’hora de cobrar la nòmina, com han explicat al Diari els empleats, que tenen por de represàlies i de no ser contractats en un futur si se’ls identifica.
EVITAR LA IL·LEGALITAT EN ELS CONTRACTES
L’associació comenta que s’ha posat a disposició del Govern per treballar conjuntament i solucionar qualsevol problemàtica per garantir la seguretat i salut “dels nostres treballadors, i evitar futures situacions de precarietat i il·legalitat en la contractació laboral”. La realitat és que des de la pandèmia que funciona aquesta fórmula i que ara ha sorgit la polèmica. Bàsicament per un tema que els treballadors no cobren el que es va pactar i que en casos de malaltia comproven que no tenen cobertura.