El lloguer impossible

He viscut a Encamp per 500 euros”, relata Carles Gorina. I ho posa com a exemple de l’evolució de bogeria que ha patit el mercat de l’habitatge des que es va instal·lar al país, l’any 2017, fins ara. Cinc anys després, la tardor passada, es va trobar immers en la missió impossible de trobar un pis que es pogués permetre. Havia hagut de deixar l’habitatge que compartia amb la parella després de trencar la relació perquè no podia assumir tot sol la mensualitat, però és que els preus ja eren pels núvols i allà on trobava una oportunitat era un llogater descartable perquè té gos. “Un estudi sense llum, als baixos, a partir de 1.500 euros i a parròquies altes baixaven dels 1.000 euros, però no acceptaven gossos”, relata sobre l’experiència de cercar pis. Inicialment va esquivar el problema perquè un amic li va deixar la casa, però aquell amic havia de tornar al seu domicili i ja no hi havia alternativa. “El 18 de desembre vaig deixar la feina i vaig tornar a Barcelona, a casa dels pares”, explica. “Em trobo amb 36 anys i tornant a la casa familiar per tornar a començar, que no em cauen els anells, però em fa ràbia que sigui per aquest motiu”, lamenta.

El que ja era un projecte de vida, instal·lar-se a Andorra, se n’ha anat en orris. Almenys per ara, perquè no ha llençat la tovallola. Ha seguit buscant perquè un cop acabi la temporada d’hivern confia que s’alliberi habitatge i l’empresa per a la qual treballava abans de marxar el torni a contractar. Ha buscat arreu excepte al Pas de la Casa i tampoc a la Seu d’Urgell, l’alternativa més econòmica. El motiu és “logístic” i té a veure amb el seu gos, l’Oliver. Indica que necessitaria estar a prop de la feina [treballava a la capital] per poder ocupar-se’n i treure l’animal al migdia. Perquè el que sí que té clar és que “no retornaré el gos [el va adoptar] com si fos un rellotge”.

Es queixa que, en la qüestió de les mascotes, “paguen justos per pecadors” i que fins i tot s’ha ofert a signar una clàusula per la qual es compromet a deixar el pis o pagar els danys si és que el seu gos hi provoqués alguna destrossa o molestés els veïns. “Perquè sé que el meu gos no ho farà”, afirma convençut. Però ara amb una oferta tan escassa i una demanda molt gran sap que és entre els candidats amb pitjor puntuació. Malgrat que ha complert totes les exigències de les immobiliàries, que no són poques –punts de la CASS, darreres nòmines– i està disposat a dedicar més de la meitat del sou al lloguer perquè creu que el podrà complementar amb altres feines de freelance i ingressos.

Durant tota la conversa repeteix que en cap cas no vol “fer pena”, sinó explicar una situació que va en detriment de “la gent normal que vol tenir una feina, una casa i pagar impostos”. “No té ni cap ni peus que hagis de marxar d’un país perquè no hi trobes habitatge”, conclou.