Quotes en funció de la capacitat per absorbir nova població

Un acord d’associació amb la Unió Europea no posarà fi a les quotes d’immigració vigents. Així ho va explicar la setmana passada el secretari d’Estat d’Afers Europeus en funcions, Landry Riba, que va afirmar que de les primeres negociacions amb la UE es pot començar a deixar clar que el concepte de quota continuarà present. Si bé Riba va afegir que encara no s’ha entrat “al detall” de com seran aquestes quotes, sí que va explicar que tot apunta que hi haurà topalls que identificaran persones econòmicament actives, persones no actives i una quota per a temporers. En aquest sentit, doncs, el secretari d’Estat dibuixa un escenari on els topalls que es podrien fixar després de l’acord amb la UE no serien tan diferents dels actuals, almenys pel que fa al volum d’autoritzacions. De fet, en les primeres converses sobre la lliure circulació de persones, Andorra va posar sobre la taula la necessitat d’adaptar el nombre d’autoritzacions a la capacitat d’absorció del país d’aquestes arribades. Així, els estudis de càrrega que s’han encomanat als comuns, els quals han de permetre saber quanta gent pot arribar a viure en cada parròquia amb els serveis essencials que hi ha actualment, serviran per anar adaptant les quotes anualment segons les entrades i sortides que hi pugui haver al país.

Evitar un col·lapse

El gran canvi, doncs, segons va explicar Riba, és que l’autorització de residència i treball no aniria lligada al prestador de serveis sinó al simple fet, per exemple, de tenir un contracte de treball, sigui quin sigui el sector en el qual es vulgui desenvolupar l’activitat. “L’argument que sempre exposem és el de sostenibilitat i la capacitat d’absorció del país; caldrà una adaptació del percentatge, el qual haurà de ser revisable anualment”, va exposar el secretari d’Estat en funcions, que va manifestar que “s’haurà d’anar monitoritzant” les arribades i sortides de residents del país per evitar així “col·lapsar els serveis ni aplicar més pressió sobre el territori”. A més, Riba va exposar que una opció per als nacionals europeus seria ampliar la normativa que s’aplica avui dia a espa-nyols, francesos i portuguesos.

Tanmateix, va deixar clar que aquesta és una qüestió sensible sobre la qual encara no s’ha entrat a abordar elements com els reagrupaments. A més, el màxim responsable de les negociacions amb Europa va defensar també que “totes aquestes mesures s’aplicaran a nacionals europeus; pot haver-hi una normativa per a Europa i una de diferent per a Estats tercers”, va explicar Riba, en una idea en què també s’aplicaria l’obligació de presentar els penals, un element sobre el qual Andorra considera que ha trobat un precedent que permetria “ser optimistes, alhora que trobem un encaix perquè Andorra tingui la garantia de preservació del nivell de seguretat”.

OPTIMISME EN LA NEGOCIACIÓ DEL SISTEMA FINANCER

Si fins ara els tres elements que preocupaven més els negociadors del Principat eren la lliure circulació de persones, les telecomunicacions i el sistema financer, aquest darrer aspecte “el podem matisar i potser no caldrà una negociació política del més alt nivell”, va expressar Landry Riba, secretari d’Estat d’Afers Europeus en funcions. Unes declaracions que arriben després que Europa enviés un primer document en el qual, segons Riba, s’exposava “el marc general” sobre com s’hauria d’adaptar el sistema financer andorrà a Europa. “És un punt de sortida; ha generat alguns dubtes, però si obtenim les respostes que volem, ens hi podríem sentir còmodes”, va asseverar Riba. En aquest sentit, però, aquest, així com la resta de temes “sensibles”, no s’abordaran fins després de les eleccions del dos d’abril. Això no vol dir, però, que les negociacions s’aturin, sinó que altres elements menys cabdals sí que s’abordaran i quedaran “inscrits amb menció en reserva” fins que el nou executiu no els validi, una situació que ja es va produir arran de les eleccions del 2019.