treball

Límits al control biomètric al lloc de feina

L’Agència de Protecció de Dades avisa que no n’hi ha prou amb el vistiplau de l’empleat

L'agència respon a una consulta sobre el control de l'horari laboral amb aquest sistema.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els dispositius de dades biomètriques són una alternativa per donar pas a un espai tancat que té control d’accés que proliferen perquè garanteixen més seguretat, no hi ha dubte de qui és la persona que hi vol entrar. I és que es tracta d’usar les característiques físiques de l’individu –l’iris, l’empremta dactilar– per facilitar-li l’accés. Però també són un mecanisme sensible quan es tracta de protecció de dades. L’APDA s’ha posicionat després de rebre una consulta que demanava si es podien instal·lar dispositius de dades biomètriques per dur a terme un control d’horari laboral. I l’agència contesta que sí, però amb límits.

De fet, la llei les cataloga com a categoria especial de dades. I estableix que el tractament és prohibit si no es dona alguna de les excepcions que es recullen. Basant-se en aquestes excepcions, l’agència sosté que “el tractament de dades biomètriques per controlar el compliment de la jornada laboral es podria sustentar en el consentiment explícit de l’interessat, o bé quan sigui necessari per al compliment d’obligacions i exercici de drets específics en l’àmbit laboral”. Però especifica que el consentiment per si sol no és suficient en el marc de les relacions laborals “ja que mai no pot ser donat lliurement”. Així que l’APDA indica que, si es vol que el consentiment sigui la base legitimadora de la instal·lació, cal que es doni al- ternatives als empleats. I ho exemplifica: “si tinc l’opció d’escollir entre un control biomètric i un control estàndard, no soc obligat a consentir a la cessió i tractament de dades sensibles perquè puc escollir una alternativa”.

Si es justifica en el compliment de les obligacions i exercici de drets en l’àmbit laboral del treballador i del responsable, “caldrà llavors justificar aquesta neces- sitat”. I abans, planteja l’APDA, cal qüestionar-se “si la mateixa finalitat i objectiu es pot assolir suficientment amb un altre mecanisme menys lesiu” i, afegeix, “si l’opció d’optar per tècniques biomètriques es basa merament en raons de comoditat o hi ha una necessitat concreta que jus-tifiqui el tractament de dades sensibles”.

Sigui com sigui i encara que es compleixin aquests requisits, l’agència adverteix que “cal considerar que l’ús d’aquestes tecnologies pot generar un alt risc per als drets i les llibertats de les persones interessades”. Així que insta a fer una avaluació de l’impacte abans de la implantació, que també prevegi mesures preventives per mitigar els riscos sobre els drets i les llibertats.

tracking