El Superior amplia la fallida d'Assegurances Generals

La sala civil del Tribunal Superior ha confirmat ampliar la fallida d’Assegurances Generals als seus dirigents i a la dona d’un ells. El novembre del 2020 en primera instància es va decretar la fallida d’Assegurances Generals i de Carlemany SA, resolució contra la qual es va presentar un recurs.

El març del 2021 el Superior va confirmar aquesta fallida, i el juliol del 2021 la mateixa batlle que la va decretar la va ampliar als dirigents més a l’esposa d’un d’ells. Aquesta decisió va provocar un recurs d’apel·lació de la defensa, especialment per la situació de la dona, al·legant que no té cap vinculació amb la societat. Ara, concretament el 13 de febrer passat, la sala civil del Tribunal Superior ha estimat que l’extensió de la fallida d’Assegurances Generals és correcta per als tres implicats.

Paral·lelament, la defensa està en espera que la justícia es pronunciï sobre l’incident de nul·litat contra el recurs de la fallida. El lletrat té la convicció que els seus clients tenen arguments suficients i estan disposats a arribar al Constitucional i a Estrasburg.

En el recurs, els tres implicats afirmaven que Assegurances Generals no es trobava en fallida, criticant la intervenció de l’administrador especial nomenat inicialment, afirmant que hauria manipulat la informació de les societats, presentant una aparença d’insolvència que no era real. En relació amb el nomenament d’aquest administrador especial, afegien que resultava sorprenent que qui era administrador de la companyia pogués ser nomenat alhora representant de l’administrador judicial. En definitiva, consideraven que la fallida declarada havia estat provocada de manera artificial pel mateix administrador especial. En aquesta dinàmica consideraven que l’extensió de responsabilitat als administradors de les societats fallides suposava un altre acte que evidenciava l’obsessió de l’administrador especial envers els seus representats.

A l’escrit els processats també criticaven que les despeses personals que en l’aute d'instància es retreien a la família durant més de 20 anys, es trobaven degudament reflectides en la comptabilitat de l’empresa i que els emoluments personals que es pagaven als administradors tampoc es podien considerar desmesurats i en tots cas resultaven inferiors als emoluments que percebia l’administrador especial, demanant que es reconsiderés la retribució que se li satisfeia per l’activitat desenvolupada.