REPORTATGE
La Torre de les meravelles
Un dels edificis més singulars de Santa Coloma és el punt de partida de l’última novel·la de David Gálvez, que va presentar-se ahir a La Trenca.
Presentació de la novel·la, ahir a la llibreria La Trenca.
La Torre (o Casa) dels Russos és un dels edificis més singulars del patrimoni arquitectònic del país. Situada a tocar de la roureda de la Margineda, la història d’aquesta petita mansió, projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell i d’un estil a cavall entre el modernisme i el noucentisme, va ser el punt de partida de la darrera aventura literària de David Gálvez. El fruit d’aquesta recerca, la novel·la La Torre dels Russos, va presentar-se ahir al vespre a la llibreria La Trenca, a Andorra la Vella. Van acompanyar l’autor dos pesos pensants de la literatura andorrana: Iñaki Rubio, de qui Gálvez, per cert, ha traduït al castellà Morts, qui us ha mort?, i Albert Villaró.
La Torre dels Russos és el punt de partida, i des d’aquest punt de vista pot afirmar-se sense complexos que la novel·la és radicalment ultralocal. Però Gálvez recorda que a cada capítol el relat pren direccions inesperades, que fins i tot en alguns casos fan la volta al món.
Bona part d’aquestes giragonses s’inspiren en detalls biogràfics dels primers inquilins de la Torre dels Russos. Parlem dels impulsors de l’anomenat Enclau de Sant Jordi, un projecte utòpic (i, com tots, condemnat al fracàs) inspirat en les idees del reformador social nord-americà Henry George (1839-1897). L’experiment va tenir com a epicentre la Torre dels Russos entre el 1916, data de construcció de l’edifici, i la segona meitat dels anys vint.
L’intent d’aplicar el principi georgià que per assolir una societat més justa només cal aplicar un impost a la propietat de la terra no va reeixir enlloc. A Santa Coloma, però, va deixar un munt d’històries plenes de personatges pintorescos. “De cadascun”, va assegurar Gálvez al Diari, “se’n podrien escriure novel·les. Tenen biografies fascinants”.
Les figures més destacades són les dels pioners de l’Enclau de Sant Jordi, Fiske Warren (1862-1936) i Nikolai Popov, un rus blanc caigut en desgràcia arran de la revolució bolxevic del 1917. “Popov té una història extraordinària, i encara hi ha molts detalls de la seva que no sabem. Va ser un dels pioners de l’aviació a Rússia i de les expedicions per explorar l’Àrtic. És una mina, com la resta de personatges”, va apuntar l’escriptor.