Espot vol un estudi per avaluar l'impacte d'un 'no' a Europa

Si al desembre tant el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, com el mateix cap de Govern –tots dos ara en funcions–, Xavier Espot, ja van advertir que un no a Europa “tindrà conseqüències”, ahir Espot va anunciar que Andorra elaborarà un estudi per avaluar les mateixes. Una proposta que sorgeix després que el ministre d’Estat de Mònaco, Pierre Dartout, compartís durant les reunions celebrades ahir a Radio Andorra que el Principat monegasc ja ha iniciat els tràmits per a la realització d’aquest informe. Espot va destacar que Andorra ja porta a terme estudis d’avaluació i impacte a mesura que es realitza la negociació, si bé no hi ha una anàlisi més global. “Em sembla un exercici molt interessant i el podríem traslladar a casa nostra; moltes vegades demanem informes sobre els impactes de l’acord, però a vegades no ens plantegem què passaria si succeís el contrari”, va asseverar el líder de l’executiu, que va afegir que “en el moment en el qual ens trobem de la negociació segurament és més fàcil respondre a aquest aspecte [les conseqüències d’un no a Europa] que no pas l’impacte que tindria un acord global perquè aquest encara no està tancat”.

Tanmateix, Espot va reconèixer que aquesta serà una qüestió que haurà de treballar el proper Govern un cop s’hagin celebrat les eleccions del 2 d’abril. “Prenc nota d’aquest treball i no descarto, si de nosaltres depèn, fer-ho”, va remarcar el demòcrata, que va recordar “el compromís que el resultat final de l’acord d’associació sigui sotmès a referèndum”. Justament, el ministre d’Estat monegasc va explicar que l’informe que s’està treballant es deu al fet que “nosaltres no tenim la via d’un referèndum”, motiu pel qual el parlament del país va demanar tenir un informe en tots dos sentits.

Accès al BCE, sí o sí

Més enllà d’aquesta qüestió, Espot també es va referir al document que va presentar dijous Andorra a la Comissió Europea amb relació al non-paper presentat per Europa sobre el marc general de control del sistema financer. En aquest sentit, el cap de Govern en funcions va reiterar que en la ronda de negociacions de dijous a Brussel·les només es van tractar “qüestions de tall tècnic que són més presents per quantitat que per qualitat”, ja que “vaig assolir el compromís amb la Comissió Europea i amb totes les forces polítiques que no s’abordarien qüestions que requerissin arbitratge polític; tots els acords queden en reserva fins a l’arribada del nou Govern”. Així i tot, Espot sí que va deixar clar que l’accés a la liquiditat del Banc Central Europeu serà un element clau en el posicionament del Principat per poder garantir un “level playing field” entre els bancs andorrans i les sucursals que es puguin establir a Andorra. “No diria que és una línia vermella, però sí que lluitarem i serà una condició sine qua non”, va sentenciar Espot, que va reconèixer que aquest aspecte no tan sols depèn de la Comissió Europea, sinó del mateix BCE. “A diferència del que diuen alguns aquí, el Govern és ferm en defensa dels sectors tradicionals del país com podria ser el sistema financer”.

D’altra banda, el cap de l’executiu va referir-se a la negociació relativa a la lliure circulació de persones, de la qual només s’han produït unes “converses prèvies”. En aquest sentit, però, Espot va detallar que el sistema de control migratori de Liechtenstein, el qual també funciona per quotes de forma similar al sistema actual andorrà, podria ser una bona sortida per al país en el marc de l’acord amb la Unió Europea. En aquest àmbit, Espot va parlar de la necessitat de “buscar solucions imaginatives” pel que fa al control dels antecedents penals per residir a Andorra, tot reconeixent que “el control sistemàtic no és conforme als principis comu­nitaris”.

MÉS COOPERACIÓ AMB MÒNACO

Més enllà de l’acord d’associació, Andorra i Mònaco van abordar durant la jornada de treball d’ahir punts d’entesa en àmbits com la digitalització o la diversificació del turisme. A més, Espot i Dartout van compartir en roda de premsa els punts en els quals els dos principats comparteixen “especificitats” en el marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea, així com l’estratègia que els dos països –conjuntament amb la resta de petits estats– seguiran en les reunions de la comunitat política europea.