rEPORTATGE
Diluïts al centre
Les marques electorals busquen cada cop més allunyar-se de l’eix ideològic per intentar captar votants de qualsevol formació política
Una penjada de cartells de la darrera campanya electoral.
La realitat política s’acostuma a resumir en l’eix esquerra-dreta. Almenys aquesta era la forma tradicional per part de la ciutadania d’ubicar els partits. És veritat, però, que el mecanisme de decisió d’un elector no és tan simple, i més tenint en compte que l’esquerra o la dreta a un lloc no és el mateix que a un altre, sinó que habitualment aquest element funciona més per contrast que per criteris absoluts. “Una cosa és que la gent no s’autoposicioni, l’altra és que desaparegui formalment”, destaca el politòleg de l’ARI, Yvan Lara.
A Andorra si mirem les marques electorals no acostumen a voler posicionar-se gaire. “Demòcrates per Andorra, qui no vol ser demòcrata?; Acció, qui no vol estar actiu, qui no vol la concòrdia qui no vol que Andorra vagi endavant?”, es pregunta Lara, que destaca que “com a tal, només el PS i L’A han tingut etiquetes valentes en el sentit de posicionar-se amb marques polítiques europees i en mantenir una marca ideològica”. “Tota l’autodefinició dels partits és defugint de la ideologia i pretenent que tots som de centre”, destaca Lara, que afirma que “el primer que hauríem de saber que és què és el centre, però a més que tu amaguis que ets una cosa no vol dir que no ho siguis”.
De fet, el politòleg explica que aquesta simplificació és necessària perquè l’elector pugui escollir, però també perquè en el sistema democràtic –tal com està pensat– haurien de ser els partits els que proposessin diferents opcions perquè els ciutadans escullin i no a la inversa. “Tu digues què proposes i jo ja et col·locaré; les etiquetes són simplificadores però els electors hem de poder votar i jo no puc comparar 120 propostes amb unes altres 120 propostes”, remarca Lara, que també reconeix que “hi ha gent que votarà per la persona o per la família, gent que votarà per un projecte, d’altres per una idea concreta d’un programa. Però després hi ha una part que no som capaços de comparar i al final la població ha de saber com actuarà un Govern en moments de crisi com una pandèmia”. Tanmateix, la tendència en política –no només a Andorra– és que cada cop les marques són “més difuses i busquen agradar a tothom; quan un partit diu que farà allò que vulgui la gent es perd una part del sistema i perdem l’opció que aparegui una proposta innovadora”, assevera Lara, que ho considera un dèficit democràtic tot i que reconeix que “això deu funcionar perquè cada cop s’aplica més”.
En qualsevol cas, hi ha un element que no falla mai a qualsevol lloc del món, ja que, com diu Lara, “qui diu que no és ni de dretes ni d’esquerres, és de dretes”.