Una dona denuncia que va estar 36 hores esperant per entrar al quiròfan

Les queixes pel col·lapse a l’hospital són freqüents, especialment al servei d’urgències, però també pel que fa a les operacions menys greus i a l’espera per entrar a quiròfan. Ho reconeixen el col·lectiu d’infermeres i els mateixos metges, que apel·len a un protocol de la direcció que fixa quines són les intervencions prioritàries.

Un exemple d’això és l’Alicia, que va haver d’esperar 36 hores per a la intervenció quirúrgica, sense menjar i suportant intensos dolors, fins al punt de desesperació que va demanar l’alta voluntària i ser derivada a Barcelona. Després d’un atac d’ansietat, i de discutir-se amb metges i infermeres, va ser operada del braç.

Els fets es remunten al 22 de febrer passat, un dimecres. Feia un mes i mig que l’Alicia va caure a casa i es va trencar el radi i el cúbit de la mà i braç dret. “Durant aquest temps el dolor era intens i el metge de capçalera em va tranquil·litzar dient-me que era normal”, explica. Però quan va anar a l’hospital i li van treure el guix van quedar esparverats. El braç estava embotit i els metges van verificar amb una radiografia que el radi i el cúbit no estaven encaixats i que s’havien mogut cap al lateral esquerre i dos centímetres cap a baix. El diagnòstic va ser contundent: s’havia d’operar urgentment perquè el braç no quedés del tot malament.

L’Alicia, veïna de Erts, va ocupar l’habitació a les 11.15 hores del matí, preparada per a la cirurgia. Però a les 20 hores ningú sabia dir-li si l’operació es faria o no. Es va començar a impacientar. Estava en dejú preparada per a l’anestèsia, però intranquil·la per la falta d’informació. Cap a les nou de la nit, finalment, el metge de guàrdia li va comentar que no havien pogut reservar el quiròfan perquè hi havia altres prioritats, com ara un infant amb el fèmur trencat i diverses fractures ocasionades a les pistes.

Com a justificació se li va explicar que només hi havia dos quiròfans, i que un d’ells estava ocupat per operacions programades, mentre que l’altre era per a urgències. Des del SAAS han precisat que hi ha més quiròfans i que “l’activitat privada es fa alguns dies al mes a la tarda quan els quiròfans estan lliures d’activitat pública”. La pacient sosté que té testimonis i creu que la van enganyar perquè es calmés. Es queixa que no havia menjat i i no havia pres la medicació pautada per la seva metgessa.

Dijous la van llevar a les sis del matí, preparada per a la cirurgia. I a les tres de la tarda, explica: “Em va venir un atac d’ansietat i vaig dir que me n’anava amb l’alta voluntària i que aniria a Barcelona”. Davant la situació va acudir-hi un metge i li va tornar a comentar que no disposaven d’hores, que havia sorgit un part i que seguien les directrius de la direcció del SAAS. Finalment divendres a les 14.30 h, després de 36 hores, va entrar a quiròfan. No hi havia el metge que la va atendre sinó el que estava de guàrdia. L’Alicia s’està assessorant amb un advocat per saber quines actuacions legals té al seu abast.

UNA PLACA DE 12 CENTÍMETRES I 12 CARGOLS PER NORMALITZAR L'ANOMALIA

Si bé l’operació no era a vida o mort, l’Alicia es queixa de la falta de sensibilitat i de tant de temps sense menjar i amb dolor constant. Comenta que les mateixes infermeres li van explicar que la seva situació no era una excepció. Ara porta una placa de 12 centímetres i 12 cargols al braç. Rememora que quan va entrar al quiròfan no hi era el seu metge, sinó un altre, del qual desconeixia l’historial. I està decidida a presentar una denúncia. Està indignada perquè “tothom es queixa però ningú actua ni fa res perquè aquest desastre es resolgui”. Des de l’hospital es va limitar a informar que no s’ha rebut cap queixa i que els quiròfans funcionen amb normalitat. La dona sosté que el personal mèdic li va insistir que el seu no era un cas excepcional i que sovint hi ha esperes inusuals, especialment en temporada d’hivern, amb accidents a les pistes d’esquí amb persones que arriben amb traumatologies importants. La sensació que té és que els metges s’han anat justificant per tranquil·litzar-la i que s’hauria pogut passar dos dies a l’hospital.