debat educatiu
Dubtes entre professors i famílies sobre l'ensenyament fins als 18 anys
Els docents i les famílies veuen viable una educació obligatòria dels 3 als 18 anys només si s’amplia el ventall d’estudis
L’ensenyament obligatori a Andorra és actualment dels 6 als 16 anys, però això podria variar de cara a la legislatura següent. El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior va anunciar fa uns mesos que una de les accions previstes al Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència (PNIA) és ampliar el període d’educació obligatòria dels 3 anys fins al 18, i les famílies i els docents dels tres sistemes educatius del país posen en dubte que sigui viable.
El Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP) va llençar una enquesta dirigida al professorat només fer-se pública la proposta i el resultat és que prop del 90% dels enquestats s’hi van posicionar en contra. “Tenim alumnes de 16 anys que són a l’escola perquè és obligatori i allargar-ho dos anys seria un patiment per a ells, la família i els docents”, argumenta Carla Guinot, secretària d’organització del SEP i docent al Departament de Formació Andorrana al María Moline. Marisa Santos, secretària general del sindicat, afegeix que “hi ha molts joves que desitgen entrar en el mercat laboral i fins que no s’instaurin camins menys acadèmics o més pràctics és inviable fer aquesta reforma”.
Més oferta acadèmica
Quan Ester Vilarrubla, ministra en funcions d’Educació i Ensenyament Superior, va anunciar la proposta va adverir que l’objectiu és regular aquesta obligatorietat la legislatura vinent, un cop hi hagi una varietat suficient de formacions per als perfils dels joves. En aquest sentit, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Andorrana (AMPAEA) argumenta –en paraules de la gerent en funcions, Mireia Muñoz– que “allargar l’obligatorietat de les aules fins als 18 anys és una proposta que ha de venir acompanyada d’una oferta acadèmica molt més diversa, variada, atractiva i àmplia”. Guinot coincideix que és hora que “els estudiants no hagin de baixar a Barcelona o a la Seu d’Urgell per estudiar un grau de mecànica” i critica que al país els graus “només estan enfocats a l’esports i la sanitat”.
De totes maneres, la secretària d’organització i la secretària general del SEP expliquen que no estan gaire convençudes amb el concepte “obligatorietat”, ja que més que motivar els alumnes a estudiar “pot produir tot el contrari: que es desmotivin”.
Dels 3 als 6 anys
Aquesta ampliació de l’etapa d’ensenyament obligatori també inclou l’etapa dels tres als sis anys. En referència a això, AMPAEA expressa que els “calen més arguments dels que s’han dit a favor d’aquesta mesura”, ja que “caldria pensar en altres estratègies com ara polítiques de conciliació familiar abans que amb l’obligatorietat escolar en aquesta etapa”. En efecte, des del SEP defensen que allargar l’ensenyament obligatori és un canvi que afecta sobretot les famílies de classe treballadora. “S’ha de veure l’àmbit familiar que té cada família. Hi ha nens que entren aviat al mercat laboral perquè necessiten els diners a casa”, conclou Guinot.
EL SISTEMA EDUCATIU A ALTRES PAÏSOS I L'ETERNA DISCUSSIÓS OBRE L'OBLIGATORIETAT
Allargar l'ensenyament obligatori dels 3 als 18 anys és un debat que no es dona únicament a Andorra. L'any 2011, el Parlament Europeu va recomanar als estats membres ampliar l'educació obligatòria per tal de combatre l'abandonament escolar primerenc i, arran de la recomanació, diversos països van decidir adoptar la mesura. En són un exemple alguns estats d'Alemanya, així com Portugal, Països Baixos i Hongria. De fet, en alguns d'aquests territoris els estudiants poden combinar l'assistència a l'aula amb una ocupació laboral a temps parcial. Mentrestant, altres països com França, Itàlia i Espanya es van resistir a canviar-ho i per ara l'etapa obligatòria dura deu anys. És a dir, és dels 6 als 16 anys, tal com al Principat. Tanmateix, això no implica que no hi hagi associacions que continuïn intentant imposar aquesta obligatorietat. El Consell Escolar d'Espanya segueix demanant ampliar l'etapa obligatòria, juntament amb altres idees com reduir la ràtio d'alumnes per classe, millorar els serveis d'orientació i continuar apostant per les beques. De moment, com passa al país, és una simple proposta.