La policia rep 160 denúncies per delictes tecnològics

Els delictes tecnològics estan experimentant un creixement important en els últims anys. Andorra, tot i ser un país de petites dimensions i per tant de reduïda població, no n’és una excepció. Així es dedueix de les estadístiques que elabora el Grup de Delictes Tecnològics de la policia, segons les quals l’any passat es van registrar un total de 160 denúncies relacionades amb aquest tipus de delicte. Aquesta xifra està per sota de les corresponents al 2021 (194) i el 2020 (207), tot i que és molt superior a la del 2019 (52). La quantificació d’aquest tipus de delictes pot resultar, però, enganyosa, ja que es considera que el nombre real és molt més gran del que reflecteixen les estadístiques en haver-hi moltes persones afectades que, per raons diverses, rebutgen interposar la corresponent denúncia davant de la policia.

El rànquing de denúncies per tipus de delictes està encapçalat per les relacionades amb la usurpació de la identitat, que creixen i van sumar l’any passat 54, un volum molt superior al dels anys precedents, en què n’hi va haver 23 (2021), 10 (2020) i 5 (2019). El modus operandi en aquest cas és que algú elabora un perfil en una xarxa social molt similar a l’original per fer-se passar per una altra persona. L’objectiu que es busca pot ser simplement fer la guitza a qui et cau malament o donar confiança per acabar estafant algú fent-lo visitar pàgines de pagament. Les persones perjudicades són ara sobretot dones, però no sempre ha estat així.

Entre les deúncies més nombroses es troben també les que fan referència a la vulneració de la intimidat i el segrest d’aplicacions com WhatsApp, Instagram o Telegram, que van ser 56 l’any passat, una xifra menor a la dels anys anteriors: 97 al 2021, 97 al 2020 i 16 al 2019. L’autor d’aquest tipus de delicte intenta manipular els usuaris de les aplicacions perquè els facilitin el codi d’accés i, d’aquesta manera, poder robar el compte.

D’altra banda, també han anat incrementant-se les estafes, que són enganys en el sentit més ampli i van sumar 30 el 2022, una xifra superior a la dels anys precedent: 18 al 2021, 21 al 2020 i 11 al 2019.

Entre les denúncies que han experimentat una certa tendència a la baixa hi ha les relacionades amb la sextorsió, que van ser 12 l’any passat, pràcticament la meitat que els exercicis precedents, quan n’hi va haver 26 (2021) i 23 (2020), i igual que el 2019 (12). En aquest cas, el delinqüent intenta fer xantatge a les víctimes, que són sobretot homes, sota l’amenaça de publicar les seves fotos íntimes pràcticant cibersexe si no satisfan una detreminada quantitat de diners. L’engany té el seu origen en les diferents xarxes socials i, després dels contactes inicials que van pujant de to, s’accedeix a l’intercanvi de fotografies o vídeos de caràcter sexual. Posteriorment, l’autor del delicte amenaça la seva víctima amb l’enviament d’aquest material als seus contactes si no acaba pagant el que li reclama. La impressió dels experts és que aquesta tipologia de delicte està molt més estesa del que donen a entendre les dades que es registren, ja que hi ha moltes persones que renuncien a denuniar perquè no volen que ningú se n’assabenti.

Finalment, pel que fa a les denúncies interposades per phising i ransomware, han anat una mica a la baixa el 2022, amb 4 denúncies en cadascuna d’aquestes dues modalitats. En el primer cas, els ciberdelinqüents intenten que les persones a le quals s’adrecen responguin amb la seva informació personal per poder accedir, per exemple, al seu compte corrent, mentre que en el segon s’infecten els sistemes informàtics perquè es pagui un rescat si es vol que tornin a funcionar de manera correcta.

24 CASOS D'IMATGES SEXUALS AMB MENORS

La policia va registrar l’any passat 95 casos relacionats amb pornografia infantil. Aquesta xifra és molt similar a la dels dos anys anteriors; 109 el 2021 i 93 el 2020, però superior a la del 2019 (40). Els casos confirmats com a constitutius de delicte van ser, però, 24 (69 al 2021 i 61 al 2020). I és que es tracta d’arxius penjats a la xarxa que en uns països es considera pornografia infantil i en altres no. Els casos confirmats són els de difusió d’imatges des d’Andorra, tot i que cap imatge o vídeo s’ha produït aquí.