Els vehicles d'ocasió costen el 20% més per la crisi dels nous

Les dificultats de les marques per donar resposta a la demanda de compra de cotxes nous està portant molts clients cap al mercat d’ocasió, especialment a vehicles seminous o de gerència. El fenomen és d’àmbit europeu, i An- dorra no n’és una excepció. “Si desitges un bon cotxe, l’has d’agafar al vol perquè no se t’escapi”, va descriure molt gràficament el propietari de Kars. El problema s’arrossega des de fa dos anys i hi ha la confiança que aquest any s’estabilitzi i millori, però de moment la falta de microxips obliga els fabricants a reduir la producció i, de rebot, s’estan encarint els vehicles. El responsable de Kars posa un altre exemple: “Si algú vol buscar un Fiat 500X 4x4, ho té cru perquè actualment no n’hi ha cap unitat a la venda a Andorra”.

No és qüestió de diners. L’alta gamma pateix. L’entrega pot allargar-se dos anys, com el Ferrari F8, que té una data d’entrega com molt aviat el 2025, i un Porsche no arribarà fins al 2024.

Si determinades marques es fan esperar, el mercat del vehicle d’ocasió està patint una evolució de preus a l’alça perquè no tot-hom està disposat a esperar-se per un de nou. Entre el 15% i el 20% més cars, afirmen fonts del sector. “És com l’habitatge, si no n’hi ha, són més cars”, assenyalen les fonts.

Aconseguir un Cupra Ateca és també una missió impossible. Moltes d’aquestes marques tenen els mateixos problemes a Europa, i els concessionaris andorrans rastregen els contactes que tenen en altres països per aconseguir aquestes joies tan exclusives per satisfer el que un determinat públic reclama.

A l’altre extrem, fora de l’alta gamma, les vendes han pujat entre el 20% i 30%. Des del sector recorden que els concessionaris no signen un termini d’entrega d’un cotxe nou “perquè no tenen cap garantia que podran complir el compromís”.

El perfil més habitual és el d’un comprador que busca un cotxe seminou, amb pocs quilòmetres i disponible al moment. Els preus, òbviament, ho han notat. Molts concessionaris d’ocasió es nodreixen del mercat alemany, i si abans podien regatejar el preu, “ara no fan cap tipus de descompte a causa de la conjuntura. No hi ha cap tipus de negociació. El compres o no”.

Qui compri ara, pagarà el 10% més per un cotxe de trinca que abans valia 20.000 euros. I és que els vehicles nous també s’han encarit. Tot i els preus més elevats, la demanda va a l’alça, i els compradors no en saben explicar el motiu.

EL LUXE

-Ferrari

Ingressa pel marxandatge més que per la venda d'automòbils –tots per sobre de 100.000 euros de preu.

-Lamborghini

Tenen la mateixa esportivitat que els Ferrari, però amb uns dissenys i una conducció més agressius.

-Porsche

La fiabilitat i l’avantguarda tecnològica dels motors aconsegueixen uns vehicles pràcticament perfectes.

-Maserati

Esportivitat i prestigi de marca guanyat a pols durant dècades.

ELS UTILITARIS MÉS BARATS HAN DOBLAT EL SEU PREU DE VENDA DES DEL 2017

La demanda en segona mà es concentra, bàsicament, en el sector mitjà. El baix, aquelles persones que busquen un turisme molt barat, no ha evolucionat. “El sector alt no nota cap crisi”, precisen els venedors, mentre que al mitjà és on es concentra majoritàriament l’increment de la demanda i la falta d’oferta. Tots els professionals coincideixen a assenyalar que el cotxe elèctric no acaba d’arrencar, que genera molts dubtes entre els compradors, bàsicament per la por de l’autonomia i pels problemes de càrrega de les bateries. El sector xifra en el 5% les vendes dels elèctrics, el 20% el cotxe híbrid i el 75% els de combustió. Així, no és estrany que un Dacia Sandero, el millor exemple a l'hora de parlar de cotxes barats, hagi doblat el preu des del 2017 fins avui, ja que costava 7.000 euros i avui no es troba per menys de 12.800. Mentre que un Seat Ibiza senzill ha passat de 12.000 a 16.000 euros. Mentre els concessionaris es buiden i mantenen llistes d’espera de mesos per lliurar un cotxe, les fàbriques han de buscar nous espais per emmagatzemar els vehicles per falta de xips.