Un text amb molt futur

La Constitució de l’any 1993 va ser objecte d’un gran consens i des d’aleshores ha estat servint de forma satisfactòria per fer front als principals reptes del país. Aquesta era l’opinió que expressaven ahir molts dels polítics que van assistir a l’acte central del 30è aniversari de la Carta Magna al Consell General, molts dels quals van participar al procés constituent. Per tant, no hi ha urgències per canviar un text que està funcionant i que, per tant, pot durar molts anys més tal com està redactat. A més, la majoria pensa que per donar sortida a una de les urgències socials que s’estan constatant, com és la despenalització de l’avortament, no cal modificar el text constitucional.

Aquest és el parer, per exemple, de l’exconseller escaldenc Miquel Aleix, segons el qual “la Constitució no s’ha de canviar si no hi ha un consens important”, i que afirma que “no caldria tocar la Constitució” per legislar sobre la interrupció voluntària de l’embaràs”. L’exministre Xavier Jordana considera que “no s’ha de canviar res” perquè 30 “no són molts anys” i es mostra optimista que es trobarà l’encaix adequat per conciliar el dret a l’avortament i la figura del Coprincipat. “És un tema que anirà evolucionant”, va afegir Jordana. L’excònsol major d’Ordino Josep Duró es va mostrar contundent quan va afirmar que “de moment no cal canviar res perquè és una Constitució que encara s’ha d’assentar”, al temps que va recordar que “s’ha de saber el que es vol”, pel que fa al perill que pot suposar per al Coprincipat la regulació de l’avortament. Igualment, l’exconseller massanenc Guillem Areny opina que la Constitució “és una cosa viva que pot evolucionar”, tot i que veu un “fals debat” el tema de l’avortament, perquè les dones poden avortar fora del país.

L’exsíndic Josep Dalleres creu que la Carta Magna “encara és bona” perquè fins i tot hi ha títols, com el II relatiu als drets, que no s’han desenvolupat.”No veig urgències per fer canvis”, va afirmar el polític encampadà, al temps que va recordar que és possible una llei sobre l’avortament sense canviar la Constitució, ja que “encara no hi ha hagut cap sentència en contra del Tribunal Constitucional”, que és qui pot decidir si aquest dret cap en l’actual context constitucional. L’excap de Govern Marc Forné va opinar que l’actual text “és una bona eina” que va permetre en el seu dia tornar la sobirania al poble, i va advocar per una modificació que faci possible la doble nacionalitat. “Ja som prou grans”, va asseverar, perquè finalment es pugui acceptar canviar. En el mateix sentit, qui va ser secretari del Copríncep episcopal, Joan Massa, va recordar que “la Constitució funciona bé com l’ànima de l’Estat i del poble”, i que si s’admet l’avortament serà el TC el que s’haurà de pronunciar, “però pot posar-se en perill el Coprincipat”. Per l’exconseller Josep Areny, “no s’ha de canviar res perquè vam ser capaços de posar-nos d’acord”. “Si cal canviar alguna cosa no cal precipitar-se”, va indicar l’exconseller Miquel Armengol.

ALBERT GELABERT AFIRMA QUE LA CONSTITUCIÓ "FUNCIONA BÉ"

Qui va ser síndic general entre el 1991 i el 1992, Albert Gelabert, considera que la Constitució assolida ara fa 30 anys és un text plenament vigent. “És un text que es va fer amb una mirada a llarg termini i, a més, el temps ha demostrat que s’han trobat solucions a tots els problemes que han sorgit, per tant sembla que funciona bé”, va manifestar Gelabert al programa d’entrevistes Parlem-ne, de Diari TV. Tot i això, el polític massanenc, que va encapçalar el Consell General en la primera fase d’elaboració del text constitucional, va admetre que no tots els temes que s’hi contemplen s’han desenvolupat, “com passa a totes les constitucions, i és quan hi ha una pressió social i política quan tiren endavant”. Un d’aquests temes, segons reconeix l’exsíndic, és el del dret a la vida, punt per al qual “trobar una redacció no va ser fàcil”. Gelabert va afirmar que si la regulació de l’avortament cap o no a l’actual Constitució és una cosa que han de determinar els tècnics, però va advertir que pot fer perillar el model institucional, que “no s’hauria de perdre perquè ens ha donat molts segles d’estabilitat”. I va dir que el “el que em té realment preocupat és l’encaix a Europa, “perquè potser ja ens ho donaran tot fet des de Brussel·les i no tindrem ni el dret de picar de peus”.