maternitat

L'ADA proposa un permís per naixement igualitari i intransferible

L’associació proposa 20 setmanes per a pares i mares sense que es puguin transferir

La presentació de la proposta, ahir a la seu de l'ADA.M.R.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’Associació de Dones (ADA) vol que el país faci un pas endavant en matèria d’igualtat i va presentar ahir la seva proposta per equiparar la mal denominada baixa de maternitat entre pares i mares. Un permís que, segons com estigui establert, pot ser causant de desigualtats i un puntal per a alguns patrons imposats per la societat patriarcal. Per exemple, des de l’ADA es recorda que el 85% dels dies de descans per maternitat i paternitat són agafats per les dones, fet que provoca que sigui la mare qui hagi de prioritzar la cura del nadó per davant de la seva carrera professional, al mateix temps que l’home es reforça en el rol de gènere basat en el fet de ser el responsable de treballar i portar el sou a casa. Uns estereotips que es podrien ajudar a trencar si –entre d’altres mesures– s’igualés la baixa per naixement per als homes i les dones.

Justament, aquesta va ser la proposta de l’ADA, que, en un termini progressiu de quatre anys, vol que els homes i dones puguin gaudir d’un permís el cent per cent retribuït de vint setmanes de forma igualitària i intransferible. És a dir, que tant el progenitor com la progenitora tinguin el mateix nombre de setmanes de permís, sense que es puguin transferir cap a un cantó o cap a l’altre, i sempre rebent el cent per cent del salari durant aquest període. “El fet que sigui transferible és un avantatge, però també una trampa, perquè acaba penalitzant la dona, no volem caure en l’error que s’acabi responsabilitzant la dona de la cura del nadó”, va remarcar ahir Cristina Royo, vocal de la junta de l’ADA i responsable de salut de l’associació.

CURA DEL NADÓ

A més, la proposta de l’ADA també recollia el permís retribuït per tenir cura de l’infant, el qual ha de ser igualitari per a les dues persones progenitores, per assolir de forma més fàcil l’objectiu marcat per l’OMS d’arribar als sis mesos d’alletament del nadó. En aquest cas, sí que consideren que podria ser transferible entre pare i mare. Pel que fa a les famílies monoparentals, la persona en qüestió hauria de gaudir dels dos permisos, sumant el de les dues persones progenitores més els dies de permís per tenir cura de l’infant també per dos.

“El que hem de començar a fer és parlar de permís de naixement i no de maternitat o paternitat per començar a treure l’estigmatització”, va destacar ahir la presidenta de l’ADA, Mònica Codina, que va remarcar que “no és un treball de dos dies, sinó que fa un any i mig que ho treballem”. En aquest sentit, l’ADA va acompa­nyar la proposta d’un informe que exposava com el 2021, quan hi va haver 503 naixements, 583 permisos van ser agafats per dones (un decalatge que correspon a permisos que van gaudir-se tant el 2020 com el 2021), pels 397 que van agafar els homes. Això suposa, en valors absoluts, que les dones van haver d’agafar uns 50.000 dies més de descans per fer-se càrrec del nadó, una situació que limita la progressió professional de la dona. A més, l’estudi també enfocava el vessant econòmic de la proposta i plantejava que els costos d’igualar els dos permisos serien d’uns quatre milions d’euros –principalment per a la CASS, si bé l’ADA també entén que hi ha una part que correspondrà a les empreses–. Tanmateix, l’ADA considera que hi haurà un estalvi per part dels comuns i de les famílies, ja que es reduiria els temps que els nadons estan a les escoles bressol, aconseguint-se un estalvi que arribaria als 3,32 milions d’euros –si bé creuen que podria ser superior perquè també es reduirien les visites dels infants a l’hospital, fent minvar la despesa sanitària–. Així, l’associació va xifrar una inversió d’uns 670.000 euros anuals per poder aplicar la mesura. “El que hem presentat no és un projecte de llei, els responsables polítics hauran de valorar si volen legislar i com”, va destacar la tresorera de l’ADA, Mireia Maestre, que va reconèixer que els partits i el sector econòmic també hi hauran de dir la seva.

tracking