Recurs de Montaner per defensar-se al Tribunal Constitucional

L’exconsellera Carine Montaner acaba de presentar un recurs al Tribunal de Corts perquè l’admissió a tràmit de l’incident de nul·litat contra la decisió de processar-la per un delicte major de revelació de secrets no suposi un impediment per acudir al Tribunal Constitucional. És un pas més en la querella que va presentar l’exconseller general Ferran Costa, en què Corts al mateix temps desestimava les acusacions de calúmnies i difamació.

Els set punts claus que destaca el lletrat de la candidata d’Andorra Endavant són que un salari públic no es pot considerar secret, segons el GRECO; no existeix cap text legislatiu andorrà que parli expressament del secret d’un salari públic pagat amb els diners dels ciutadans; que no hi ha origen il·lícit de la informació, “ja que es tracta d’un error de la CASS”, o que la comunicació es va fer en l’esfera només política sense cap filtració a la premsa.

Montaner remarca que la motivació de la comunicació va ser per “respecte a la ciutadania com a representant del poble i defensora dels interessos del poble”, i que la comunicació es va fer tot just quan la síndica va anunciar una reducció del salari dels consellers generals per ser solidaris a nivell de la covid el juny del 2020, “és a dir, tres mesos després de la constatació dels fets”. En l’escrit es remarca que “és en aquell moment que Montaner es va sentir moralment obligada de parlar del salari suplementari de Costa pagat per la dotació parlamentària del seu grup en l’esfera estrictament política. Tenia por que la iniciativa proposada per la síndica de reducció de salari no fos real amb unes possibles compensacions via les dotacions públiques opaques. Volia evitar que alguns poguessin fer trampes i evitar certa hipocresia parlamentària”.

El setè punt clau indica que la política laurediana va actuar en el marc del servei públic, “essent fidel a la seva visió d’ètica i de transparència, segons va dir el magistrat Pijuan, en la primera audiència de Montaner, a la dels països nòrdics”.

Montaner va presentar l’1 de març passat un recurs d’apel·lació contra l’aute del Tribunal de Corts del 19 de gener, demanant que s’admeti l’incident de nul·litat d’actuacions contra l’aute de processament pel procediment de l’article 18 de la Llei transitòria de procediments judicials, per poder així arribar a qüestionar el processament davant el Tribunal Constitucional. En la situació processal actual aquesta opció no és viable.

En el recurs s’insisteix que en el delicte de revelació de secrets, les accions han d’estar filtrades pel propòsit –aconseguit o no– de descobrir secrets o vulnerar la intimitat o privacitat aliena.

“Montaner ha fet un ús estrictament parlamentari i polític de la informació coneguda per error de la CASS amb la finalitat de millorar el sistema”, s’afegeix.

El fet de donar a conèixer a tercers les dades, i les fes saber a responsables polítics, el que precisament demostra és que Montaner “n’estava fent un ús estrictament polític, per millorar, segons ella, les disfuncions del sistema”.