El vot més igualitari

Les paperetes i els sobres de votació de les eleccions que han de decidir la composició del futur Consell General i qui liderarà el Govern incorporen per primer cop un codi QR. Una eina que aquest cop servirà per garantir que persones amb discapacitat visual puguin dipositar la papereta sense necessitar el suport de ningú, “que el seu vot sigui totalment secret, com ho és per a una persona que no tingui cap discapacitat”, destaca la presidenta de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), Diana Figueras. No és la única novetat dels comicis. Perquè en compliment de la modificació de la Llei electoral i de referèndum s’ha de “reforçar la garantia de l’autonomia de l’exercici del vot per part de les persones amb discapacitat”.

“Apel·lant al disseny universal, que és el que mana la convenció de Nova York [sobre els drets de les persones amb discapacitat] s’ha buscat un tipus de papereta que fos igual per tothom”, relata la secretària general del Govern, Ester Fenoll. Un treball que també ha implicat les persones amb discapacitat i que ha culminat amb el disseny de les paperetes amb QR, que una persona invident podrà localitzar amb el tacte gràcies a la forma diferent que té un dels extrems [com es veu a la imatge que acompanya el text]. Amb un lector de QR escoltaran el contingut, a quin partit pertany la butlleta o si el vot és per la circumscripció nacional o parroquial.

Tota la informació sobre la logística dels comicis també s’ha adaptat. La pàgina web d’eleccions.ad incorpora el format accessible per a persones amb diferents tipus de discapacitat. La informació s’ha fet en format de lectura fàcil –amb llenguatge més planer– per a persones amb dificultats cognitives i també s’han incorporat pictogrames per a qui tingui dificultats més severes. La documentació també s’ha traslladat a les entitats perquè la distribueixin.

L’administració facilita alhora transport adaptat si el votant ho necessita o assistència d’una persona el dia de la jornada electoral si no hi ha ningú proper que el pugui acompanyar. “S’han volgut abastar totes les casuístiques i arribar a tothom. És un dret de les persones que s’ha de procurar que l’exerceixin i amb la màxima autonomia possible”, apunta Fenoll. També s’ha fet una feina prèvia visitant els espais de votació amb l’objectiu que siguin “els més amables possible per a persones amb qualsevol tipus de discapacitat, i es facilitaran pictogrames per identificar els llocs i el procés a seguir”.

Delegar el vot

És una altra novetat destacada dels comicis, l’opció de poder delegar el vot a una tercera persona. “El vot per procuració existeix en molts països i aquí ho hem de poder fer”, sosté Fenoll. Es tracta d’un tràmit, el de la delegació, que s’ha de fer davant notari, que ho autoritzarà en una escriptura pública que el ciutadà que voti en nom d’un altre haurà de lliurar al president de la mesa electoral. I una impossibilitat de desplaçar-se a votar també pot solventar-se demanant que el batlle acudeixi al domicili o allà on estigui la persona que ho sol·licita. Totes dues opcions necessiten l’acreditació de la discapacitat o la malaltia greu de qui ho demana.

La lluita per la “plena autonomia” seguirà centrant els esforços de la FAAD, assevera la seva presidenta. I respecte al dret a sufragi se n’ha fet un pas més.