El clàssic definitiu

El tret de sortida de les eleccions del 2-A no es va donar ahir amb l’enganxada de cartells. Ja fa dies que els partits de manera més o menys dissimulada protagonitzen actes de campanya tot i les recomanacions de la junta electoral. Des del primer moment s’ha posat de manifest que aquestes són les eleccions dels pactes, o el que és el mateix, les de la por. Por de DA a no repetir la victòria per quarta vegada consecutiva, por del PS a encadenar l’enèsim fracàs en l’intent d’arribar al poder, i por de Liberals i Acció a veure’s relegats a la irrellevància dins l’espectre polític. Tot i que amb la renúncia de Pintat a presentar-se a les eleccions se’ls ha obert el cel. Concòrdia i la llista de Montaner mengen a part; en tots els sentits, però per diferents motius. PS i SDP són l’exemple del pragmatisme per sobre de qualsevol altra consideració. López i Bartumeu són/eren enemics irreconciliables des del 2013, però l’un i l’altre saben que l’últim tren per destronar DA i tornar a tocar poder passa pel 2-A i només el 2-A. El líder del PS (discurs plagiat, marxa de Rosa Gili i dels màxims representats de les noves generacions Roger Padreny i Carles Sánchez) ha vist com darrerament s’han accentuat les veus crítiques internes cap al seu lideratge. Per això ha acceptat totes les exigències de Bartumeu, que en l’hipotètic cas que hagués fet llista tenia gairebé impossible entrar al Consell com fa quatre anys. Ara, amb tot just mil vots (en fan falta uns 1.300 per tenir un conseller) n’entrarà un mínim de dos si guanyen a Andorra la Vella. Si amb aquesta pirueta no fos suficient, PS-SDP han tancat la llista d’Ordino amb Dolsa i a Encamp amb Agrupament Encampadà, ideològicament a les antípodes, en teoria. Les eleccions es guanyen a les parròquies; doncs es pacta i després i si cal es justifica. Com van fer el 2019.

A l’ombra de DA

Espot va dir des del primer moment que en cas de pactar llistes parroquials ho faria amb Liberals i Acció alhora. Socis de Govern la legislatura passada i unes úniques sigles fins fa dos dies. Així ha estat. Amb els de Cabanes (cal veure fins on controla el partit) DA vol apuntalar les llistes de la capital, Ordino i Sant Julià, i amb els de Pallarés, Escaldes. Pactes que d’haver sabut DA que terceravia no es presentaria potser no hauria tancat, com a mínim a Sant Julià. Ara bé, els demòcrates són els principals beneficiats per la renúncia de Pintat (que no deu parar d’estirar-se els cabells perquè cinc conselleres els tenia a tocar) després dels liberals. Les seves expectatives abans de l’espantada eren gairebé nul·les i per això van acceptar un pacte asimètric que com a mínim els garantiria presència al Consell. Sobre el paper tenen l’oportunitat d’atreure el vot de la dreta descontenta amb Govern per massa “intervencionista” i salvar in extremis la cara i el partit. El cas d’Acció és encara més extrem. Escaldes és pràcticament l’única oportunitat de tenir un conseller amb l’esperança de ser decisius i poder esgarrapar algun ministeri. Tanca el cercle Ciutadans Compromesos. L’acord es va forjar fa mesos: el quart a la nacional amb cartera inclosa i llista paritària a la Massana.

Concòrdia ha entrat amb força i amb un discurs alternatiu i novedós que recull vots a banda i banda de l’espectre polític. Per conèixer d’on en capta més haurem d’esperar al 2-A, on veurem amb quina representació entra al Consell, que sembla assegurada. Tot i que la campanya se li pot fer curta per l’alt grau de desconeixement que tenen els seus candidats. La imatge d’“outsiders” que potencien l’hauran de disputar amb Carine Montaner, el flagell del poder, bé, el flagell de tot i tothom amb una ductilitat ideològica de contorsionista. Ara bé, traspua un entusiasme contagiós (accentuat amb l’enquesta electoral) que li ha permès tancar la llista nacional i tres parroquials.

Inici atípic

El retard en l’inici de l’enganxada de cartells per les finals de la Copa del Món d’esquí va fer que la cerimònia fos certament desangelada. I la processó parroquial, més una obligació que una festa. Diumenge després de dinar és per quedar-se a casa i no per rondar pels carrer buits. Sigui com sigui, els partits van complir el ritual que dona el tret de sortida a les primeres proclames per demanar el vot i ja de pas continuar desqualificant els rivals. Queden dues setmanes per al 2-A i un parell de dies menys per convèncer els 29.957 electors de quina papereta han de dipositar a l’urna.

DONALD CABANES, CARINE D'ARC I JUDITH SENSE PANY

Els assessors de campanya no s’han trencat el cap amb els eslògans. Però el dels Liberals sobresurt per sobre de tots. “Primer, Andorra” ens remet a Donald –no a l’ànec que si se li posa a tret a Cabanes va directe a la cassola– Trump i al nacionalisme més exacerbat. Convenientment condimentat amb un ús partidista de la bandera. Ara bé, corren el risc de caure en un trastorn bipolar, ja que alhora estan a favor de l’acord amb la UE i d’ampliar les quotes a la immigració. Concòrdia també tira de nacionalisme i ens convida a bategar pel país, molt coherent amb l’Andorra pels andorrans amb què es van donar a conèixer. Entre batec i batec esperem que ens expliquin qui són exactament aquests andor­rans. “El canvi de la majoria” és el del PS, amb referència al Consell, se suposa, perquè les llistes són pràcticament idèntiques a fa quatre anys. Andorra Endavant fa una crida èpica a “El coratge del canvi” amb què Montaner s’erigeix com la reencarnació de Joana d’Arc, en versió donzella/màrtir del Principat. El de DA, “Confiança”, és propi d’un manual d’autoajuda o d’un coaching de televisió local. Amb “La clau de futur” Acció, de Judith Pallarés, espera entrar amb força al Consell. Molt esperar perquè hores d’ara pot tenir la clau, però no pany on ficar-la.