emergències
Els bombers podran cobrar aquest estiu els rescats per negligència
El departament confia que el reglament, que entre altres aspectes regularà els preus que s’aplicaran, es podrà aprovar amb el pròxim ministre
Un simulacre de rescat portat a terme pel cos de bombers.
El cos de bombers confia que aquest estiu estigui feta la regulació que ha de permetre finalment cobrar els rescats en casos en què es detecti que hi ha hagut una negligència de les persones afectades i també en dispositius d’esdeveniments privats que no tinguin caràcter urgent. Aquesta és una possibilitat que es preveu dins del pressupost de l’Estat aprovat per a enguany, però necessita que s’elabori el corresponent reglament que contingui, entre altres aspectes, quins són els preus públics que s’hauran d’aplicar.
El director del departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments (DPEIS), Jordi Farré, va considerar que aquest mateix estiu podria estar en funcionament aquest nou reglament, tot i que això dependrà en tot cas del proper ministre de Justícia i Interior, una vegada s’hagi constituït el nou Govern després de les eleccions generals del 2 d’abril. Tot i això, la voluntat no és cobrar de manera immediata algunes de les actuacions que el servei porti a terme dins de la casuística esmentada, “sinó que el més important primer és disposar d’aquesta eina per poder-la utilitzar quan s’escaigui”, segons va afegir el màxim responsable dels bombers.
De fet, segons va recordar Farré, el cost pot ser “molt variable” perquè depèn en tot cas dels mitjans humans i materials que s’utilitzin en cada ocasió en l’operació realitzada. A més, no es preveu tampoc que les intervencions que s’acabin cobrant siguin gaire nombroses, i inicialment “potser s’optarà per anar fent pedagogia”. I és que, per exemple, en un territori proper com és Catalunya, al llarg de l’any passat els bombers només van registrar dos casos en què van intentar carregar el servei als afectats. “Es tracta d’una eina més aviat dissuasiva”, va manifestar Farré, donant a entendre que del que es tracta primordialment és que no se surti a la muntanya si es preveu que hi pugui haver una situació de perill o que es faci amb l’equipament adequat a l’activitat que es vulgui practicar. “No hi ha gaire pressa, però tampoc està de més que es pugui fer, com ja passa en altres llocs”, va assenyalar Farré. Tant a Catalunya com a França es va optar per obrir la porta a cobrar determinades actuacions davant de l’augment important de la xifra de rescats que s’han registrat en els últims anys.
A Andorra, al llarg del 2022 es van portar a terme un total de 137 rescats de muntanya, xifra que suposa un 16% menys que en l’exercici anterior (163). Així, el cos de bombers va participar en 29 recerques de persones, en 57 casos per ajudar senderistes i en 32 dispositius d’esports d’aventura. A més, també va intervenir en un cas d’allau i en 18 preventius per animals.