La deixeble avantatjada

La Meritxell és un animal polític, me n’adono només començar la conversa. Malgrat la seva joventut (en té 31) ja va de número dos a les llistes nacionals de DA i té cadira assegurada al pròxim Consell. Diu que no es veu tan jove (és veritat, en aquestes eleccions hi ha alguns candidats de menys de 25!), potser per l’experiència que porta a les espatlles: va fer ADE i un màster a Esade, ha passat quatre anys treballant per a multinacionals de la categoria d’HP i tres fent-se càrrec de dues àrees com a consellera del comú d’Andorra la Vella. Gairebé res, eh?

Ja veuen que està cremant etapes molt ràpidament. Ella mateixa confessa que no li hauria sabut greu allargar el seu pas per HP ni pel comú, però el Consell és el Consell, i en té ganes. Li fa una mica de vertigen –afirma que l’he clavat amb la definició–, perquè no s’esperava la trucada, ni anar tan amunt a llistes (de fet, es veia repetint a les comunals), però que ho entoma com una responsabilitat que va acceptar molt imprudentment (riu). Al final creu que és un reconeixement a la feina feta, una sorpresa positiva, i sap que encara n’ha d’aprendre molt, de la política nacional.

Al ritme que crema etapes la veig sent delfina de l’Espot abans i tot que la Marsol que, deixin-m’ho dir, és la seva mentora política, qui l’ha impulsat i a qui considera un referent. Però de moment no s’hi veu, anant de cap. Partit a partit, diu, de legislatura a legislatura. Hi ha qui veu la Meritxell com la representant de Virtus Unita Fortior, aquell sector conservador del qual forma part el seu pare, però ella se’n desmarca. Ideològicament es defineix com una persona de centredreta, en la línia del partit, i en algunes qüestions no s’identifica plenament amb els postulats més conservadors.

A casa ha mamat política, sobretot comunal. El seu pare i el seu oncle han exercit de consellers comunals i ella sabia que més tard o més d’hora hi passaria (ja veuen que ha estat més d’hora que tard). És andorrana de naixement, però a casa són fruit de la barreja típicament andorrana, amb avis del Principat i d’altres vingut de llocs com Andalusia. Li agrada la natura, la nostra muntanya hivern i estiu (a l’estiu amb el seu gos) i també viatjar i bussejar. Confessa, però, tenir poc temps per gaudir-ne, i menys en tindrà els pròxims quatre anys (i qui sap si uns quants més), perquè crec que d’ella en sentirem a parlar habitualment a Andorra. Apuntin-se el nom.