Comença el foc encreuat
El primer debat electoral deixa les primeres picabaralles dialèctiques entre candidats, però també els primers moments de complicitat.
El primer debat electoral amb els sis candidats nacionals no va tenir la capacitat d’emplenar el Centre de Congressos d’Andorra la Vella com sí que ho va fer Joan Manuel Serrat quan va passar pel Principat per tancar la gira de comiat. Menys glamur –i per a alguns menys importància– va tenir un debat que va ser l’encarregat d’obrir el foc encreuat entre candidats. Alguns trets des de la distància, d’altres a boca de canó.
La primera a arribar, Judith Pallarés (Acció), que va repassar algunes dades claus amb el company a la taula de consell de ministres però rival, a priori, pel que fa la circumscripció nacional, Cesar Marquina. No es van poder resistir Xavier Espot i Pere López de creuar algunes paraules disteses abans de començar el seu combat particular –potser les primeres paraules de complicitat en quatre anys–. Una breu conversa que potser es va enfocar en el gran bloc de notes taronges o de com li quedava a l’altre la corbata vermella. De fet, a més de López, l’únic que va portar corbata corporativa va ser Josep Maria Cabanes, que va apostar pel blau que també va portar Carine Montaner tot i que la candidata va deixar clar que “som un partit sense color polític”.
I si alguns defensen que les eleccions han de posar en relleu la dualitat entre nova política i vella, el debat va posar sobre la taula, sense cap mena de dubte, els que portaven més batalles a l’esquena i els que s’estrenaven en el camp de batalla. Cerni Escalé, amant dels gats, segons va confessar instants abans de pujar a l’escenari, no va tenir problemes per aixecar-se de la cadira després que aquesta la limités tant com el format de la contesa dialectal que no va ser capaç d’absorbir totes les dades i les propostes que portava Concòrdia. Un gest, el d’aixecar-se, que li va faltar temps a Montaner per repetir.
I mentre uns es preocupaven per l’espai d’altres patien pel temps, com el senyor Cabanes, a qui li va costar acabar d’entendre la dinàmica del debat. En l’altre extrem, els més batallats, els que ja saben com es juga a les trinxeres. Trinxeres de joc subterrani. Espot i López només van haver de traslladar allò que han fet al Consell General durant quatre anys. Per sort, només queda un debat més, el de RTVA.
1X1
Xavier Espot, batallat
La seva facilitat dialèctica el va destacar durant tot el debat.
Pere López Enfocat
Tenia clar contra qui disparar i en quines temàtiques.
Josep Maria Cabanes, Perdut
Incapaç de lligar un discurs clar va desentonar tota la nit.
Judith Pallarés, Pragmàtica
Va optimitzar les paraules per fer propostes que van arribar.
Cerni Escalé, Ansiós
Tenia moltes coses a dir, però no va entendre el format.
Carine Montaner, a la seva
Va tenir els seus moments, sempre seguint les seves normes.