Programes de futur... i de passat

Que des del Diari m’hagin donat llibertat per triar de què ha d’anar aquesta secció té dues coses bones: la primera és que he pogut deixar de banda la sàtira i deixar de ser el bufó de les eleccions; la segona és que podré escriure des d’on realment em sento còmode: la ingenuïtat. I amb un carnet per poder fer les preguntes que potser no us interessen a cap de vosaltres, però que a mi em generen curiositat.

Desconec, per exemple, com carai es fa un programa. O com han fet el programa les diferents candidatures. Els ingredients principals són compartits per pràcticament totes les forces: treball intern, consultes a experts i permeabilitat a les aportacions de la ciutadania. Les proporcions, però, canvien, i ja sabem que a la cuina les proporcions ho són gairebé tot.

Les primeres diferències les trobem en el recurs o no al passat en la confecció de les propostes. Els demòcrates s’hi han llançat de cap: pràcticament la meitat del seu programa és una exhibició de la feina feta els darrers quatre anys. A més, cada bloc del programa va encapçalat primer per allò ja fet aquesta legislatura abans de passar a les promeses de futur. Aquí, de nou, la forma comunica: els demòcrates venen confiança i el programa mira de transmetre una fe cega en allò realitzat mentre ocupaven les cadires a què ara tornen a aspirar. No ens pot sorprendre que, en aquesta mateixa línia, la part més important del programa surti de tots aquells que han ocupat responsabilitats polítiques els darrers quatre anys.

Les altres candidatures que han apostat de manera decidida per treure partit del passat són les socialdemòcrates. Amb tota una altra intenció, evidentment, però que aquí també coincideix amb el seu eslògan principal. A PS - SDP + fan una esmena a la totalitat al model de país del qual treuen pit els demòcrates i com que la cosa va de models, han pogut recuperar una part important de les propostes que ja han defensat en eleccions anteriors i que consideren que continuen sent vigents. Filtrades, revisades i actualitzades, però en tot cas constitueixen, segons la candidatura, la segona font –després del treball intern amb comissions especialitzades– d’alimentació del programa dels de López.

Els que no han volgut saber res del passat –i això segurament és el més significatiu– són les tres forces que en major o menor grau surten dels liberals del 2015. Ni Andorra Endavant –en una aposta clara per diferenciar-se de tot el que pugui associar-la amb la política tradicional–, ni Acció ni tan sols Liberals versió 2023 han vogut partir dels programes de Liberals o de terceravia de les eleccions passades, una mostra més de com de difícils devien ser els equilibris interns i un indici per llegir aquestes tres forces com a candidatures que deliberadament opten per començar des de zero, un reset que els de Cabanes han treballat recorrent en gran manera a experts i a la ciutadania i que en el cas d’Acció és fruit d’un treball més intern i assembleari de discussió i rediscussió de quines podien ser les millors propostes per al país.

El cas d’Acció s’assembla en certa manera al de Concòrdia. Els dos moviments van néixer amb una convocatòria electoral prou propera a l’horitzó perquè la mateixa definició del partit es confongués amb l’elaboració del programa, però amb prou marge de temps per no haver de confegir-lo a correcuita. Així, mentre que demòcrates i socialdemòcrates tenien prou feina avançada per poder posposar el treball més formal en el programa al final de la tardor, a Concòrdia s’hi van posar ja a l’estiu, amb un procediment d’anada i tornada entre propostes internes i consultes i validacions d’experts en un procés més lent però també dos per un: han definit un programa i un partit pel mateix preu.

EL TOC AMARGANT

L'Ordre de les coses

Tots els partits, sense excepció, han recorregut a la ciutadania a l’hora de confegir els seus programes per “ampliar”, “millorar”, “enriquir” o “introduir matisos” a les seves propostes. La música sona bé, escoltar la gent és indiscutiblement una bona cosa, però també té uns riscos associats. Si des dels partits no hi ha una línia programàtica clara definida de manera prèvia i si no es té capacitat de dir que no a les aportacions rebudes, però que no encaixen amb la línia del partit, el risc que molts programes s’assemblin i que només puguem triar entre maneres de fer i persones és evident. La nostra democràcia està concebuda com un sistema en què els partits proposen i els ciutadans triem. Escoltar la ciutadania és un exercici molt interessant de practicar durant els quatre anys de legislatura i un de contraproduent si se n’abusa a l’hora de pensar les propostes de candidatures que si són diferents hauria de ser perquè proposen models diferenciats, i no únicament noms i cares diferents, matisos i alguna proposta estrella.

PATÉ DE CAMPANYA

Música electoral HABITATGES A RITME DE REGGAETON

El candidat de Demòcrates a revalidar el càrrec com a cap de Govern, Xavier Espot, estava ahir fent declaracions als periodistes explicant les propostes del seu partit per resoldre el problema de l’habitatge, quan va haver de deixar de parlar pel soroll eixordador d’un cotxe que va passar per la zona amb la música de reggaeton a molts decibels. Debat de la CEA ENCARA QUEDEN 15 SEGONS MÉS El debat de la CEA amb els sis caps de llista va deixar ahir algunes anècdotes amb Carine Montaner, líder d’Andorra Endavant, parlant del projecte Grifols en el bloc sobre sanitat i la CASS, o Josep Maria Cabanes, líder de Liberals, despistat perquè pensava que ja havia acabat el seu temps d’intervenció i el van avisar que encara li quedaven 15 segons.

AGENDA

Reunió de poble de Concòrdia a Andorra la Vella. Sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella. A les 20.00 h.

Reunió de poble Acció + Independents a la Massana. Teatre de les Fontetes de la Massana. A les 20.00 h.

Trobada de CC+DA amb els veïns de l’Aldosa i Anyós. Restaurant Huemul de l’Aldosa (antic restaurant casa Nono). A les 20.00 h.

Reunió de poble de DA al Pas de la Casa. Auditori Rocafort del Pas de la Casa. A les 20.30 h.