El pes de la primera vegada

Cada matí, als pocs minuts de sortir de casa, es troben amb la seva cara, somrient i enorme, en tot de cartells que omplen els carrers. De moment no s’hi acaben d’acostumar. Són els candidats que per primer cop ocupen un lloc de màxima responsabilitat i exposició mediàtica en una candidatura, els que debuten com a caps de llista o completant el ticket electoral a les territorials i els que ocupen les posicions capdavanteres –amb opcions de sortir– de les nacionals. Alguns d’ells són debutants purs. La major part, però, compten amb alguna mena d’experiència en eleccions anteriors, ja sigui com a candidats en posicions secundàries, com a membres de comitès locals de partits que es presentaven, com a assessors polítics o fins i tot com a familiars directes d’aspirants. Donar la cara des d’un número 1 o un número dos, però, és tota una altra cosa i la pregunta d’avui és molt senzilla. Com ho estan vivint? Com ho enfoquen? En parlem amb Helena Mas, Marta Pujol, Eva París, Noèlia Souque i Pol Bartolomé.

La paraula més repetida és responsabilitat. Als altres rols ocupats fins ara, sentien que quedava diluïda entre tots els membres de la candidatura. Els caps de llista, en canvi, noten ara un pes superior: si guanyen, sentiran la victòria com un triomf de l’equip, però si perden carregaran un extra de culpa per no haver pogut ajudar prou l’equip o el projecte que defensaven. Mas, que és psicòloga, sap bé de què parla i que per molt que aquest repartiment de responsabilitats no sigui del tot just o real, és inevitable aquest punt extra de responsabilitat que carreguen els caps de llista.

L’estrès, el cansament i l’evidència que una campanya electoral és una feinada i dinamita qualsevol possibilitat de conciliació completen la llista de contres.

Al capítol de reptes, n’hi ha un que destaca clarament per sobre de tota la resta: l’exposició mediàtica, un paquet que inclou haver de fer front a tot allò que diran de tu (un peatge a pagar, segons Bartolomé), però també la preparació d’entrevistes i de debats, el moment més difícil perquè s’han de preparar alhora per a un combat dialèctic, com destaca Pujol, i per dominar una enorme varietat de temes més enllà d’aquells de què són especialistes, que és el que més impressiona Mas.

El que més respecte els genera és alhora, però, el que més els estimula: confrontar projectes i aprofitar tots els altaveus possibles per poder explicar-se, ja siguin els mediàtics com el contacte cara a cara, al carrer, als bars i a les botigues amb els ciutadans. “És el que més m’agrada. Visc per a això, per parlar amb la gent, per relacionar-m’hi”, ens explica Souque, i ho podrien signar tota la resta. I amb això entenc dues coses: com compensen el pes de la responsabilitat de què parlàvem abans i per què ocupen les posicions a les llistes que ocupen. Tot allò que a la major part dels mortals ens faria mandra o pànic, a ells els genera il·lusió, l’altra paraula estrella a cada conversa. Animals polítics debutants, animals polítics de ple.

L’altre punt que destaquen a la llista de pros és alhora un atenuant de totes les dificultats detectades fins ara i una de les sorpreses positives que s’enduran d’aquesta experiència: l’equip. El treball en equip, però, també és el punt on observem més diferències en l’experiència dels diferents candidats. En el cas dels partits més consolidats, els aspirants novells es beneficien del suport dels comitès locals, dels veterans de la parròquia i dels candidats amb més experiència de la resta de parròquies mentre que a les formacions més noves, els candidats que s’estrenen fan funcions de referents quan tot just encara s’estan situant. Dues vies diferents per fer un curs accelerat de política activa.

TOC AMARGANT

EL PLA RENOVA Entre la tendència habitual de la política andorrana a fer, desfer i refer partits i candidatures i l’escabetxinada de candidats a alguns dels moviments polítics més consolidats, la renovació de cares en aquestes eleccions és especialment elevada. Foc nou! Saba nova! Fins i tot renovació, per si sola, té connotació positiva. Si els candidats repeteixen massa cops o si sempre veiem les mateixes cares, en canvi, tenim tendència a valorar-ho negativament i ens referim als representants reiteratius com a professionals de la política, una expressió que fem anar amb la pitjor de les intencions. Després, però, reclamem que els polítics actuïn de manera professional i per poder fer-ho necessiten un mínim de continuïtat, un punt en què a Andorra punxem en comparació amb d’altres microestats i amb estats de l’entorn, segons recollia en la seva tesi doctoral l’investigador Andreu Paneque. Renovem-nos, doncs! Incorporem cares noves! Però després tinguem una mica de paciència amb els que s’hi atreveixen, que encara ens en quedarem sense.

PATÈ DE CAMPANYA

Declaracions

SORPRESA PER L'ALLAU DE PERIODISTES La campanya electoral centra aquestes setmanes el dia a dia de polítics i periodistes, però no de tots els ciutadans. Ahir una dona va fer aturar les declaracions que estava fent la candidata de PS-SDP, Judith Salazar, davant de la CASS per demanar el pas. La ciutadana es va mostrar sorpresa de veure un grup de periodistes que tallaven el pas. Al carrer SALUTACIÓ PER DAVANT DE TOT Una de les anècdotes es va produir a la Massana, quan el candidat Xavier Espot estava atenent la premsa quan, de sobte, una dona va voler saludar el cap de Govern en funcions. Després de creuar quatre paraules la premsa va bromejar sobre la situació assegurant que tot vot compta. Espot va aclarir que “crec que no vota aquí, només la conec”.

AGENDA

Candidatura territorial d’Andorra la Vella PS-SDP. Acte dels candidats, al centre d’esbarjo adreçat a la gent gran l’Enclau, de Santa Coloma. 19 hores.

Reunió de poble a Ordino de Concòrdia. La formació que lidera Cerni Escalé té cita avui a les 20 hores amb els veïns a l’ACCO.

Aperitiu amb els veïns d’Arinsal, Pal i Erts. Ciutadans Compromesos i Demòcrates conviden a un aperitiu els veïns d’aquests pobles per donar a conèixer les seves propostes tant en l’àmbit parroquial com nacional.