Un jugador d'equip a la política

És el primer cop que va a llistes, però a casa la política no els és aliena. I menys en aquests comicis, en què tant la germana com una cosina van a llistes. La primera a la territorial de Sant Julià de Lòria, i la segona, a la d’Escaldes-Engordany per Acció. Ell es va quedar a Liberals mentre que la cosina va passar als escindits, situació que no ha vist tan traumàtica com s’ha pintat. En tot cas a casa ho porten bé i els dinars familiars m’assegura que són ben divertits.

En fa trenta-tres que està al mateix lloc de feina, amb algunes excedències per qüestions futbolístiques. No els sorprengui, doncs, que s’ho miri tot a través del prisma de l’esport. Ara ha canviat el futbol per una altra activitat més intensa i de carrera llarga, la paternitat: dedica la plenitud del temps lliure a la seva mainada, tres criatures d’un, quatre i cinc anys, respectivament. Em sorprèn que encara tingui ganes d’anar a fer política!

Es considera de centredreta, però més enllà de les ideologies el que vol és treballar per una Andorra millor i creu que la majoria de partits volen el mateix. Pensa, per tant, que cal sumar junts i treballar per al bé comú. Per ell el Consell ha de ser un equip i els altres partits polítics no són els rivals, sinó part del mateix conjunt encara que juguin en posicions diferents.

És més expert en futbol sala que en política, però diu que està fent un intensiu, que n’està aprenent i que, amb sinceritat, s’ho està passant pipa. No li fa cap mica de por, i si algun dia hagués d’assumir un càrrec públic ho faria de grat, tot i que ara no s’ho planteja: vol aprendre i com que el que és nou el motiva molt, ara mateix està plenament motivat.

Li preocupa el futur de la canalla, la seva i la de tot Andorra, però també pensa en la gent gran, com la mare, que sap que d’aquí a una dècada o més potser necessitarà ajuda. En té cinquanta-un i està en aquella franja d’edat que mira pels que venen i també pels que es fan grans.

Li encantaria que les idees del seu partit aconseguissin molts vots, però en el fons desconfia de les majories absolutes. Potser tampoc la voldria ni per als seus, perquè creu que Andorra és plural i aquesta pluralitat s’ha de reflectir al Consell. Com en un equip, que només mani un no és bo per al conjunt. M’imagino les reunions de Liberals amb el Xavi animant i motivant els seus; per bé que no sé si el 2 d’abril farà aquella típica palmellada al cul entre futbolistes als nous consellers electes, ja que potser en Cabanes perdria el somriure de cop.