Debats amb teleprompter
Sant Julià ha inaugurat els debats territorials i ho ha fet amb poca guerra, una mica més descafeïnat del que podria esperar-se veient quatre candidats al ring a punt per boxejar.
Els quatre candidats lauredians amb el moderador del debat, David Domingo.
Com facilitaríem la comunicació entre els candidats i els ciutadans si als debats hi hagués un teleprompter de setze polzades com a mínim. Sí, ja saben, un d’aquells aparells que fan servir els presentadors de programes per llegir mirant a càmera sense que es noti que estan seguint un guió. S’ho imaginen? Així tots els polítics semblarien uns genis de la comunicació, uns experts divulgadors capaços de transmetre una idea sense cap tremolor a la veu. Ahir a Sant Julià ho haurien agraït sincerament alguns candidats, més pendents del paper que de parlar al votant al qual s’adreçaven per intentar-lo convèncer de ser mereixedors del seu vot.
Com a mínim vam veure que els de les territorials lauredianes prou en saben, de llegir sobre paper. Bé, la majoria, val a dir-ho. Al Pol Bartolomé no el vam poder examinar gaire de lectura, la veritat sigui dit, perquè amb les mans a les butxaques un xic sobrat i tot no li calien apunts per desgranar les idees de Concòrdia-Desperta Laurèdia. Més difícil ho va tenir la candidata d’Andorra Endavant, ja ho van veure... No sé si és que la Bianca Martínez no entenia la seva pròpia lletra o si li havia redactat el discurs el mateix M (punto) Rajoy en persona. Sort que no hi havia cap intèrpret en llengua de signes que hagués de fer intel·ligible aquell cúmul d’idees desordenades, perquè la cosa hauria acabat pitjor que l’enterro del Mandela. Se’n recorden, oi?
L’Helena Mas, per la seva banda, en va tenir prou de fer valdre la seva experiència comunicativa contrastada com a secretària d’Estat per defensar-se dels embats de Concòrdia i PS SDP + (el votant jutjarà si amb arguments suficients o no), representada aquesta última llista per un Gerard Alís que va començar sense trobar la seva càmera i va acabar força segur de si mateix mentre desplegava les idees dels socialdemòcrates.
No em preguntin, però, si al votant lauredià el debat li va servir per decidir el seu sufragi, perquè al final i com sovint passa en aquests casos vam tenir més d’exposició de l’argumentari de cadascú que no pas de contraposició d’idees. Si no hi ha una mica de salsa la cosa es fa avorrida, estimats candidats. Sí, Bartolomé i Alís van criticar la gestió de DA i Liberals, però al final resulta que Mas, deixant de banda la transparència sobre les negociacions amb la UE i la deixadesa de la parròquia de la qual se l’acusava, es va pujar al carro de resoldre el tema del vial, l’habitatge i tota la pesca.
Estaran d’acord amb mi que al final un es queda amb la sensació que a aquests debats els falta alguna cosa per acabar sent interessants del tot, sobretot si ja has vist els caps de cartell fent alguna batalla de galls aquests dies anteriors i esperes que els seus acòlits també aportin una mica d’intensitat a la campanya que justifiqui l’hora i escaig que l’espectador destina a mirar-los per la tele.
A Sant Julià amb una mica menys ho podríem haver matat, sincerament, sobretot si s’esquivaven aquells temes d’àmbit nacional que portem tres dies de campanya i ja hem sentit repetits fins a la sacietat. Deu ser per això que la candidata d’Andorra Endavant, veient que la cosa no donava gaire més de si, tenia pressa per acabar sense arribar a gastar tot el temps que li havien destinat i que era estrictament controlat per cronòmetre. Si ja ho diuen que el que és bo, si és breu, és dues vegades millor!