Tintín i les generals del 2023

El Josep és un lletraferit. Diu que, entre ciències i lletres, va triar les primeres per inclinació paterna, però que en el fons escriure és una de les seves passions. De portes endins, això sí, perquè encara no té cap llibre publicat.

Gestor bancari en una entitat financera del país durant trenta-sis anys, que es diu ràpid, ara s’ho mira tot com a jubilat. També la política, a la qual diu voler aportar la seva experiència personal, el viscut, en unes eleccions que pensa que la joventut hi jugarà un paper clau, tant els electes com els votants. Creu que la gent s’implica poc, que si un vol canviar les coses ha de fer el pas i que tant és l’edat. En té 68 i ell l’acaba de fer.

És andorrà naturalitzat, com d’altres d’Acció, potser el partit que té més andorrans de primera generació, em diu. De família originària de Vilafranca del Penedès, on el seu avi hi feia de barber, va venir a Andorra amb dos anys a tot estirar i no coneix altre país que el Principat. Fa anys vinculat a Liberals (en conserva un pin que podria ser una peça de museu), no va afiliar-s’hi mai, i a partir de la ruptura, per les persones d’un i altre sector, va seguir la Judith Pallarés. La Judith i el Marc i el Guillem Forné, és clar, amb qui són amics.

Es defineix (i pensa que tots els andorrans amb dret a vot ho són) com una persona de centredreta, de caràcter progressista, això sí, perquè Andorra necessita avançar però no a la babalà, sinó amb criteris i amb calma. Li preocupa sobretot la situació social (els lloguers, l’economia, ja saben) i que els d’aquí ho passin malament.

Apassionat i amant de les aventures de Tintín, col·leccionista de cotxes en miniatura i amant de la història, fins ara s’ha mirat la política des de la barrera: diu que no hi té experiència, i que ningú de la seva família s’hi ha dedicat mai. N’està aprenent, de fer política i de la política en si, a la qual vol aportar en l’àmbit social, que considera un dels reptes del país ara mateix. Per edat, pensa que pot fer-ho pensant sobretot en la gent gran: a Acció tenien quota per a joves i per a no tan joves, fins que ell va proposar de fer-ne una per als menys joves de tots. A la primera li van acceptar, i d’allà ha acabat a llistes.

Sap que no entrarà (tretzè de la nacional d’Acció, és evident), però vol seguir vinculat al projecte. A final d’any venen comunals i el Josep és l’únic afiliat d’Ordino al partit. El veurem anant per a cònsol? A la tardor potser l’haurem de tornar a trucar...