Vídeos que no sumen

Van ser l’eina estrella de la precampanya, un recurs efectiu per fer conèixer a l’electorat cares noves o simplement per anar fent bullir l’olla, cadascun amb la seva estratègia. Semblava, aleshores, que aquesta seria una campanya gravada en vídeos distribuïts per terra, mar i Twitter per les candidatures. Avui ens interessem per mirar si la cosa ha anat així i si el recurs al vídeo com a material de campanya està servint als partits per arribar de manera efectiva als electors. Espòiler: ni una cosa ni l’altra. Veiem-ho.

La primera cosa que ens trobem és que el recurs al vídeo com a format de comunicació ha passat a ser residual des de l’inici de la campanya. Si ens centrem en els perfils oficials de cada candidatura i a la xarxa on se suposa que es produeix el debat polític, a Twitter tan sols quatre de les sis llistes nacionals han penjat alguna mena de vídeo i a més no s’han prodigat gaire: Demòcrates i Acció han penjat un parell de vídeos al dia i PS SDP + i Concòrdia, un. Els liberals de Cabanes i Andorra Endavant, cap.

Aquest últim cas és clarament el més sorprenent: Carine Montaner ha basat una bona part de la seva oposició al llarg de la segona part de la darrera legislatura a prodigar-se a les xarxes i a explicar-se en format audiovisual. Des de l’inici de la campa­nya, en canvi, no ha penjat ni un sol vídeo a Twitter. I no parlem tan sols del perfil del partit, que té abandonat des de la tardor (l’últim tuit publicat és del 7 de desembre) i pel qual no ha acabat d’apostar mai, sinó del seu personal. Aquest abandó de la xarxa de l’ocellet blau tampoc no la compensa amb una major activitat a d’altres xarxes: a YouTube i a TikTok –per limitar-nos a aquelles pensades per al format vídeo– tan sols ha penjat un clip a cadascuna, amb 92 visualitzacions a la primera i poc més de 400 (amb 11 likes i una interacció) a la xarxa xinesa de vídeos curts.

No queda clar, però, que prescindir d’una estratègia audiovisual decidida a les xarxes sigui una gran pèrdua, a la llum del suc que li estan traient els que sí que hi han apostat. A Demòcrates, per exemple, només li ha funcionat –i de manera molt mitigada– el tuit que tenen fixat a dalt del seu perfil, que ha estat vist per 610 persones, però on de les sis interaccions rebudes, cinc són negatives. La resta de vídeos, en canvi, han generat molt menys impacte i sorprenen dues coses: com de poc els fan recircular els candidats del partit i que un tuit de la candidatura hagi generat la meitat d’impacte al compte de Demòcrates que al d’Acció, que té deu vegades menys seguidors.

PS SDP + i Acció es troben amb un problema similar: piulades poc compartides per altres usuaris i un nombre molt limitat de likes, de respostes d’usuaris i de visualitzacions. Podem afirmar, doncs, que el format vídeo no els està funcionant a les candidatures per fer arribar el seu missatge a la població: ni per com l’estan fent servir (cap partit no ha editat clips, per exemple, de les millors intervencions dels seus candidats en entrevistes o en debats), ni per la resposta que n’estan obtenint.

L’única excepció –i molt matisada– a aquest darrer punt la constitueix Concòrdia, no tant per les audiències a Twitter –força en la línia de la resta–, sinó per TikTok, on algun dels seus vídeos en campanya ha arribat a gairebé 1.700 visualitzacions i algun altre s’ha quedat fregant el miler.

EL TOC AMARGANT

CÀMERA I MONÒLEG! Els vídeos no estan sent els protagonistes de la campanya i això no deixa de ser una bona notícia. Ep, no parlo de la producció audiovisual en general, la produïda per periodistes, que aquesta és fonamental per ajudar els electors a fer-se una idea de què els estan oferint les diferents candidatures. Parlo dels clips de vídeo produïts des dels partits i distribuïts per ells mateixos des de les seves xarxes socials. Perquè no ens aporten gran cosa. O sí, de fet, dues de les coses que més contribueixen a fer que una campanya sigui molt poc enriquidora: monòlegs i propostes escapçades. Perquè des del monòleg i sense contrastar les idees és molt fàcil exagerar discursos i ometre tot allò que no ens interessa. I perquè des de la brevetat el sostre màxim d’allò que podem comunicar són els pedaços, quan el que volen sentir molts electors són els models de país en què es contextualitzaran les propostes concretes. Pocs vídeos, però. Bona notícia. Ara si ja acabéssim amb els actes que no són actes, sinó declaracions aïllades a la premsa, ja podríem cantar bingo.

PATÈ DE CAMPANYA

CARNE MONTANER I LA CÀMERA Una de les regles dels canutazos amb càmeres de televisió és que qui fa les declaracions miri al periodista que li formula la pregunta i no a la càmera. Així li van haver de recordar a la cap de llista d’Andorra Endavant, que es va demanar si els altres periodistes no se sentirien ignorats. Els companys segurament pensaven que el que necessiten és un titular.

UN PROBLEMA DE TEMPS

JUDITH PALLARÈS APRCA ON TOCA La cap de llista d’Acció arribava tard a l’acte programat a primera hora de la tarda al Prat del Roure. Però tot i que algú li va donar l’opció de deixar el cotxe mal aparcat amb els quatre intermitents posats –una pràctica que no és una rara avis–, la candidata va decidir ser cívica i se’n va anar a un pàrquing. Ja ho diuen, que els polítics han de donar exemple.

AGENDA

Reunió de poble de Liberals al Pas de la Casa. Sala de congressos, a les 20.30 hores.

Reunió de poble de Concòrdia a Sant Julià. Sala Sergi Mas, a les 20 hores.

Reunió de poble de Ciutadans Compromesos i Demòcrates a la Massana. Teatre de les Fontetes, a les 21.30 hores.

Míting central de campanya d’Andorra Endavant a Andorra la Vella.

La formació celebra l’acte central de campanya al Centre de Congressos, a les 20.30 hores.