El gestor incorruptible descontent

Diuen que els bons polítics es forgen a la universitat i el Marc no n’és l’excepció. A la d’Andorra, on va estudiar per a ser gestor, va ser alumne de la Carine Montanter i d’alumne avantatjat ha esdevingut cofundador d’Andorra Endavant, el seu número tres i la mà dreta de la dirigent. Va néixer a Galícia fa trenta-cinc anys, però va arribar de tan petit que no coneix altre país que Andorra. Reconeix, però, que a casa de política se’n parlava poc. Ha fet el pas perquè vol fer un cop de puny a la taula i dir-hi la seva, sense por, i ho fa ara que creu que venen els comicis del canvi.

Veu complicat que la Carine tingui majoria per esdevenir cap de Govern, però han vingut per quedar-se i com a mínim volen entrar més d’un conseller per donar suport a la seva líder, l’única que ha fet oposició real en la darrera legislatura, em comenta. M’explica que ja circulen mems amb la seva carta de presentació: “Som els incorruptibles.” Si es presenten com a incorruptibles és perquè alguns han estat corromputs? Creu que sí, que la política andorrana és un cercle molt tancat, on poques famílies tallen el bacallà, i que els partits representats al Consell són corruptes per no complir les seves promeses i per actuar a l’ombra en temes com ara Grifols, sense anar més lluny.

Ell diu que forma part dels valents que han vingut a trencar aquesta dinàmica, dels atrevits que volen acabar amb la corrupció dels troglodites de la política i dur al Consell la veu del descontentament. És per això que fan por a la resta de forces polítiques, em diu. I és per aquest motiu, per haver-se exposat públicament contra els que manen, que el Marc confessa que ha perdut clients a la seva gestoria, gent que no sap separar la política de la persona. Però això no li fa por.

Parafrasejant De Gaulle, a qui considera un bon referent polític, diu que ell i el seu partit no són d’esquerres ni de dretes, simplement treballen per una Andorra millor i, sobretot, més lliure, perquè darrerament s’ha perdut llibertat en molts sentits, des de la llibertat al propi cos amb el tema de les vacunes, fins a la llibertat d’inversió estrangera, que s’està limitant massa i es corre el risc de perdre mà d’obra qualificada. A la gestoria tramita altes d’immigració, però darrerament moltes baixes de gent que no pot més i ha de marxar.

El veurem aclamat com en De Gaulle el 67 a Andorra? La llibertat de vot dels electors ho dirà el pròxim dia 2.