'Uni' sense estudiants?
Professors de l’UdA expliquen que els alumnes de fora es troben amb moltes limitacions d’Immigració, la qual cosa xoca amb la voluntat de fer la residència.
Votar de més recursos la universitat i construir la residència per a estudiants són dos propostes compartides per la majoria de partits que es presenten al 2-A. Però s’han preguntat mai quins són els tràmits que cal fer per venir a estudiar a l’UdA? Susanna Vela i Pere Baró, candidats de PS SDP +, van poder comprovar ahir en una reunió amb alguns dels professors del centre universitari que abans de plantejar una residència cal preguntar-se qui hi podrà venir. Els docents i responsables del centre van exposar que la Llei d’immigració és massa estricta amb els alumnes que venen de fora, als quals es dona un permís només per estudiar que els limita a treballar com a molt 20 hores en un àmbit relacionat amb allò que estudien.
Requisits que limiten molt que algú de fora pugui instal·lar-se al país amb el nivell de vida actual, van argumentar els assistents a la trobada, que van afegir que, a més, se’ls demana que demostrin que podran mantenir-se econòmicament durant el temps que estiguin estudiant. Un cop han acabat els estudis, a més, no tenen permís de residència per quedar-se, de manera que s’ha invertit en la formació d’una persona que acaba marxant del país.
Un món desconegut per a la majoria de persones no implicades en l’UdA, però que dificulta convertir el centre en un projecte de referència. En aquest sentit, els assistents també van reclamar creure més en l’UdA i destinar-hi més recursos. Així mateix, van defensar que les universitats d’arreu estan oferint sortides internacionals i “no ens podem quedar enrere”, demanant també una obertura a l’exterior que pot arribar amb l’acord d’associació amb la Unió Europea. Al parer dels docents, s’ha apostat més per l’arribada de youtubers que per la d’estudiants.
Vela i Baró es van comprometre a revisar la Llei d’immigració per posar-hi excepcions que permetin als estudiants desenvolupar-se al país, i van estar d’acord a dotar de més recursos l’educació, si bé van recordar que per això també caldrien canvis fiscals que permetin recaptar més.