El VAR dels candidats

L'única actitud raonable és la que em comentava l’altre dia una candidata laurediana: assumir des d’un bon inici que durant la campanya l’espifiaran més d’una vegada. Són molts actes i moltes hores d’exposició mediàtica, moltes frases pronunciades amb un micro i una càmera al davant: impossible estar perfecte tota l’estona. Al lloc on ningú no vol punxar, però, és als debats, i encara menys al de la tele, i tot i això, ja ho dèiem, passa. A cada campanya. A cada debat. Ho veiem nosaltres, ho veuen ells i ho veuen els seus assessors de comunicació. Com ho entomen? Com s’ho fan per mirar de fer que no torni a passar? Aquestes són les preguntes que ens fem avui.

Els candidats també se’n fan, de preguntes, quan acaben un debat. I els neguits de tots ells són força coincidents: “Com ho heu vist?”; “He parlat poc?”; “M’he ajustat al temps?” o “M’he oblidat de dir allò que havíem dit”, en podrien ser una bona mostra.

La primera resposta que donen els assessors consultats també és coincident: donar-los un balanç general positiu i relativitzar els dubtes. A Judith Pallarés, per exemple, l’amoïna sempre haver-se deixat coses per dir i des del seu equip una feina habitual consisteix a relativitzar una taca potser molt present al cap de la candidata, però imperceptible pels electors que no coneixien el guió que ella s’havia preparat.

Més enllà d’aquest retorn immediat destinat a mantenir la confiança dels candidats, l’endemà de cada debat serà el moment de fer un balanç més detallat de l’actuació, una feina molt important “no tan sols per no repetir les mateixes errades en futurs debats, sinó també per prevenir que els contrincants se’n puguin aprofitar”, destaca la cap de comunicació dels socialde­mòcrates.

Dels punts més millorables d’un debat, però, no tan sols se’n treuen lliçons per a futures confrontacions dialèctiques. Des de Demòcrates, per exemple, identifiquen aquells temes importants per a ells i que han quedat més eclipsats en un debat o per als quals no han tingut temps de poder-los explicar com pretenien i fan un reforç comunicatiu per d’altres canals, amb el candidat, per exemple, insistint en un vídeo en allò que s’havia quedat al tinter.

Tornem, però, als debats. Com preparen el proper round a partir del diagnòstic de l’anterior? D’entrada, cal distingir entre la feina que es fa amb els més novells en batalles d’aquesta mena –on l’assessorament és més integral i una part important de la feina es basa a mirar de dominar millor els continguts– i amb els que ja estan bregats en mil debats i que han participat més en la redacció dels programes. Amb aquests últims, en continguts no hi entren, perquè ningú els domina millor que ells. I en format, ben poca cosa també: petits retocs en el to, en l’actitud i ben poca cosa més. I aquí, l’excepció a la norma la constitueix Concòrdia, en què les assessores de comunicació intervenen molt poc en la preparació dels debats, que recau sobretot en els candidats: “Com que la formació del partit és recent i s’ha fet sobre la base de discussions entre ells, ho tenen molt per la mà.”

D’on es pot treure més suc dels debats anteriors, però, és a l’hora d’identificar els punts més calents o els llocs on cada candidat és més vulnerable davant dels atacs rivals. Bona part de la feina posterior, per tant, consisteix a anticipar aquestes situacions i millorar els automatismes per quan tornin a trobar-s’hi. De totes les forces polítiques, la que va més enllà en la preparació d’aquestes situacions és la dels liberals, que practica regularment simulacions reproduint situacions ja viscudes per millorar el rendiment de Cabanes al debat definitiu del dia 30.

EL TOC AMARGANT

Crítiques còmplices Participar en un debat no té res de fàcil. Fer front alhora a un faristol, a unes quantes càmeres, a la pressió del crono, a les interjeccions dels rivals, a la por al ridícul, a la necessitat de dominar un programa tancat tot just uns quants dies abans i a la pressió de saber que és un dels dies en què més gent està mirant la tele i tot plegat, en alguns casos, quan saps que no tens cap possibilitat de ser conseller i que de fet ets allà dret només perquè el teu partit pugui dir que t’has presentat a una parròquia més. Com dirien els francesos, il faut le faire. I ara en anglès: Respect! Segur que el que tampoc no ajuda és que els que ens ho mirem des del sofà de casa estiguem més pendents de fotre’ns-en de silencis, o de quant arriben a llegir. Té un punt contradictori que demanem sempre més i millor debat d’idees, i que a la mínima que detectem un embarbussament sigui el que més comentem. Perquè potser els principals còmplices que molts candidats –oradors amateurs– estiguin més pendents de la forma que del fons som nosaltres mateixos.

PATÉ DE CAMPANYA

Visita del ruc a Encamp L’acte de la llista territorial de Demòcrates per Andorra + Units pel Progrés d’Encamp per parlar de pagesia va comptar amb la visita especial d’un grup de rucs que pasturaven per la zona on es van trobar amb els mitjans de comunicació. Els candidats van haver d’aguantar les peticions de carícies dels animals, que buscaven l’afecte dels presents. ‘Peineta’ electoral a Prat de la Creu Acció va convocar ahir els periodistes per parlar dels projectes sobre mobilitat que porten al programa electoral. Declaracions que van fer la cap de llista nacional, Judith Pallarés, i la número 7, Cèlia Montalvo. Quan estaven responent als periodistes va passar un vehicle d’una empresa de seguretat, que va fer una peineta a polítics i periodistes.

AGENDA

-Reunió de poble de PS SDP + a Canillo. A les sales modulars del Palau de Gel. 12.00 hores.

-Reunió de poble de PS-Agrupament Encampadà a Encamp.

Al bar Fontcoberta. 19.00 hores.

-Reunió de poble de Demòcrates a Ordino. Centre de Congressos d’Ordino 20.00 hores. Amb els caps de llista parroquials i nacionals.

-Reunió de poble de Concòrdia al Pas. Al centre esportiu. 20.00 h.

-Pica-pica amb joves de PS SDP +. A la seu de SDP. 21.30 hores.