L'acusació vol que els 25 anys per a l'assassí de Vila siguin de presó
Els advocats de la família de la víctima defensen que el processat era conscient del crim
Agents de policia al domicili de la víctima el matí posterior als fets.
Si l’autor confés de l’assassinat de Vila era conscient del que feia el 21 de setembre del 2020, quan va acudir al domicili de la víctima i el va agredir brutalment amb un martell tàctic per després ruixar-lo amb gasolina i calar-li foc, va centrar ahir la vista de la sala penal del Tribunal Superior. El Tribunal de Corts va absoldre l’acusat dels delictes aplicant l’eximent complet de la responsabilitat penal, basat en la greu alteració mental que patia fruit d’una esquizofrènia que no es tractava i que va provocar una obsessió malaltissa pel seu excap, la víctima, que va acabar derivant en el crim. La primera instància va dictar per al processat una mesura d’internament de 25 anys que, malgrat tot, està complint a la Comella –en un mòdul separat dels reclusos– perquè Andorra no té psiquiàtric penitenciari. Les dues acusacions particulars que representen els familiars de la víctima discuteixen aquesta resolució i reclamen que els 25 anys siguin de presó, perquè sostenen que la patologia mental només s’ha de traduir en un eximent incomplet.
Defensen que l’acusat no tenia les capacitats anul·lades, que va preparar el crim i va tenir la ment “prou lúcida” per agafar tot d’armes de casa seva –el martell tàctic, una barra de fusta, un esprai de gas pebre–, cridar un taxi per arribar fins a Encamp, fer el darrer trajecte a peu perquè el taxista no sabés on anava, colar-se al domicili per matar la víctima, fugir del lloc amb el cotxe de la dona i finalment aturar-se al Tarter per trucar a la policia i entregar-se. “Algú que no té capacitat de saber la il·licitud dels fets és capaç de trucar a la policia?”, es va demanar l’advocat que representa la dona i la filla menor de la víctima.
A més, les acusacions particulars defensen que se li han d’imputar dos delictes majors en grau de temptativa perquè sostenen que també pretenia acabar amb la vida de la dona i la filla de la víctima. Ho justifiquen basant-se en el fet que després de calar foc al cos de la víctima va provocar un segon incendi al peu de les escales del domicili. “L’única explicació raonable és perquè la gent que queda a la primera planta [referint-se a la dona i a la filla del difunt] no puguin sortir”, va defensar un dels advocats. Totes dues, a les quals sí que va ruixar amb gas pebre, van poder abandonar l’habitatge.
Ni per a la Fiscalia ni per a la defensa existia la voluntat de fer mal a la dona i la a filla. La Fiscalia va defensar el posicionament que va mantenir en les conclusions finals després de la vista oral. Un posicionament contraposat al reflectit a la qualificació provisional, en què reclamava 25 anys de reclusió. La intervenció dels pèrits que van examinar l’autor confés del crim i el tracten ara va determinar un canvi de parer que va tornar a reiterar ahir. Per a la Fiscalia l’esquizofrènia paranoide va provocar els fets, l’acusat va actuar mogut per uns deliris que li deien que havia d’acabar amb la víctima, perquè era la vida de la víctima o la seva pròpia vida. El representant del ministeri públic, però, es va oposar a la reducció del temps d’internament que pretén la defensa, que va demanar que se situï entre els cinc i els quinze anys. Per al lletrat de l’acusat, una pena d’internament tan alta “desvirtua” la pròpia mesura, perquè l’equipara al temps de presó.
CLAUS
1. La defensa vol menys anys d’internament
La defensa va reclamar que la mesura d’internament es redueixi dels 25 anys actuals a un termini d’entre 5 i 15 anys.
2. Les acusacions demanen 25 anys de presó
Les acusacions que defensen els interessos dels familiars dels difunts reivindiquen que l’acusat ha de complir 25 anys de presó.
3. La fiscalia defensa la decisió de corts
El ministeri públic reclama al Superior que confirmi els 25 anys d’internament en psiquiàtric dictats per Corts.
MESURA PEL RISC DE REINCIDÈNCIA
El representant del ministeri públic va argumentar que la mesura d’internament es basa en les elevades possibilitats de reincidència –certificades pels pèrits– si l’acusat repeteix el patró d’abans del crim i abandona el tractament. I va defensar que sigui tan elevada per la severa gravetat dels delictes comesos, un assassinat amb acarnissament. La defensa va replicar la durada recordant, a més, que ha de continuar a la presó, en un mòdul separat, sí, però “pot ser pitjor que per a un altre pres”. No obstant, va constatar que l’acusat “està bé i té una situació satisfactòria”.