Els mateixos problemes

"Ja soc una experta en això de ser la política més jove”, va assegurar Laia Moliné (25 anys), número cinc de la llista de coalició de PS SDP+, que ara ja fa quatre anys va ser en una llista electoral de la mà d’SDP. És veritat, però, que la reflexió de Moliné no és gens absurda. Hi ha qüestions que en qualsevol campanya electoral semblen que siguin cosa de joves, però en realitat són cosa de tots. Dues aigües, dos tes i un cafè acompanyen Moliné, que comparteix taula amb Pol Zamora (Concòrdia, 26 anys), Àlex Vilagrasa (L’A, 23 anys), Jan Visent (DA, 22 anys), Abdou Taouil (Acció, 22 anys). Tots són els candidats més joves d’aquestes eleccions (des d’Andorra Endavant es va rebutjar l’oferiment a participar en el reportatge). “Quan parlen de Jaume Bartumeu, no posen l’experimentat Bartumeu; a mi no m’han agafat per ser jove”, defensava Moliné, que, com Visent, afirma que “sempre ’han respectat i m’han donat el meu espai; entrar en política era un pas normal”. “A mi m’agradava fer política de sobretaula, i ara, amb Concòrdia, doncs crec que tenia tot el sentit”, assegura Zamora.

Dels cinc presents, només un s’ha pogut independitzar: Vilagrasa, que també és l’únic a qui preocupa més l’acord d’associació per davant de l’habitatge. “Parlo per mi, però jo ja he renunciat a viure al centre; sé que més al sud de Canillo no trobaré pis, els joves ens sentim enganyats perquè ens van dir que si estudiàvem tindríem futur, era mentida”, remarca Zamora. “És veritat que l’habitatge no passa per un bon moment, crec que el problema és que no hi ha oferta; el problema de l’habitatge és per a tothom”, assevera el candidat d’Acció. “És veritat que hi ha un tema de mercat i els sous que tenim els joves són justos, però crec que el problema és que no hi ha oferta per a joves; es construeix pensant en dos sous i per això s’ha d’incentivar el promotor perquè construeixi una tipologia concreta de pisos”, afirma el candidat de la Massana de DA i CC. “L’habitatge hauria de ser un negoci fins a un cert punt; quan la gent del país ja no hi pot viure, s’ha de recordar que l’habitatge és un dret”, assevera el jove liberal. “No volem ajudes, el mercat ens ha de poder oferir un pis en condicions”, va sentenciar el de Concòrdia.

En la conversa, d’aproximadament una hora de durada, van sortir qüestions com l’oci nocturn i una possible legalització de la marihuana (a la qual es van mostrar en contra), però el segon gran debat va ser el del Coprincipat. “Hi ha estat i crec que ens ha anat bé; al Regne Unit no es planteja ningú el fet de tenir rei; reconec que és un equilibri complicat”, assevera Visent. “Quan a mi em diuen que l’avortament ha de posar en risc el Coprincipat, els recordo que la unió de persones del mateix sexe també havia de ser un problema”, reivindica Moliné, l’única que aposta per la legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs en territori andorrà. Tampoc no va haver-hi consens sobre la millor festa major del país. Coses de joves.