Pensions, fiscalitat i UE enfronten el Govern sortint i el bloc del canvi

La campanya electoral és el moment en què tots els partits es posicionen sobre les temàtiques de més rellevància i actualitat per al país. A banda de l’habitatge –que mereix una comparativa a part–, temes com el futur de les pensions, l’acord d’associació amb la Unió Europea o la fiscalitat marquen els models de país que defensa cada candidatura. Analitzem, d’una manera resumida, les propostes incloses en els programes electorals en aquests àmbits dels sis partits que es presenten a les eleccions del 2A.

FUTUR DE LES PENSIONS

Garantir la sostenibilitat del sistema de pensions és un repte al qual fa anys que s’enfronten els diferents dirigents polítics. El calendari, però, cada vegada pressiona més, per això tots els partits incorporen mesures en els seus programes en relació amb les jubilacions futures. Des de DA s’indica que “durem a terme una reforma del sistema de pensions prenent com a base la proposta formulada pel consell d’administració de la CASS i incorporant aportacions fetes per altres participants a la comissió, com per exemple el col·lectiu de la gent gran i de les persones amb discapacitat”. Entre altres qüestions, la CASS proposa apujar l’edat de jubilació a 67 anys de manera progressiva i apujar deu punts la cotització en vuit anys.

La proposta inclosa en el programa de PS SDP discrepa i precisa que cal “el traspàs d’una part de les cotitzacions de la branca general a la de jubilació; l’edat de jubilació en l’actual (65 anys) i la jubilació anticipada (61 anys); una pensió mínima i màxima contributives; una pensió mínima garantida amb 20 anys cotitzats equivalent a la meitat del salari mínim, més un increment del 2,5% per any afegit; la revalorització de les pensions (anualment amb la inflació, més el 50% del diferencial del creixement del salari mitjà respecte del de la inflació); i la complementació de les pensions actuals més baixes”. Per fer front a la pèrdua d’ingressos de la branca salut que generaria el traspàs cap a la branca jubilació, la coalició progressista aposta per fer-ho a través d’impostos.

La formació de Cerni Escalé proposa “dissenyar a mitjà termini un canvi de model cap a un sistema de capitalització, en què existeixi una relació directa entre la cotització aportada i la pensió cobrada” i es comprometen a garantir “en tots els casos el salari mínim interprofessional quan s’hagi treballat 35 anys o més”. “Per fer-ho possible és necessari ajustar els factors de conversió de punts de la CASS en els trams de renda més elevats. Qualsevol altra modificació ha de tenir com a referent els anys de cotització i no l’edat de qui cotitza”, especifiquen. També porten al programa donar “incentius a les empreses perquè es creïn i cofinancin assegurances de jubilació complementàries públiques i privades”.

Des de Liberals, es proposa incentivar els plans de jubilació complementaris “perquè una part de les inversions reverteixin en Andorra” i una revisió “en els criteris de gestió del fons de jubilació”. Des d’Acció només s’indica que “establirem les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat de les pensions”. En el cas d’Andorra Endavant, la proposta és fer “un sistema inspirat en els models d’èxit amb prestacions definides i amb la participació de l’Estat complementada per ajuts socials per a les persones que tenen rendes baixes”.

ACORD D’ASSOCIACIÓ

El partit de Xavier Espot manté la seva ferma defensa en la negociació que s’està duent a terme a Brussel·les per tancar un acord d’associació amb la Unió Europea. Es compromet a assolir “un bon acord per a Andorra en les qüestions més sensibles, com són els mecanismes de regulació dels fluxos d’immigració, el mercat de les telecomunicacions i la regulació i la supervisió del sector financer”. També assegura millorar “la comunicació pública” i a assolir “un nou acord polític entre el Govern i tots els grups parlamentaris”. Inclouen preparar “el referèndum vinculant” per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre l’acord. Des d’Acció també es defensa un acord d’associació i la convocatòria d’un referèndum. Es comprometen, a més, a informar “clarament de les oportunitats que ens ofereix Europa i de tots els aspectes de l’acord d’associació. Protegirem els nostres professionals liberals tal com ho fan els països membres de la Unió Eu- ropea”.

Des de PS SDP, en canvi, es demana “evitar la precipitació en la conclusió d’un acord poc mesurat aquest any 2023”. Aposten per “posar a disposició de totes les forces polítiques el conjunt de la documentació vinculada al procés de negociació” i “promoure arreu del país un ampli debat en relació amb els àmbits de l’acord”. Consideren necessari també posar a “tràmit d’exposició i informació pública el text rubricat ad referèndum amb la Comissió Europea, amb l’establiment d’un període d’al·legacions”. Després, convocar el referèndum “previ a la signatura final de l’acord i de la ratificació pel Consell General”.

Concòrdia està d’acord amb el PS a alentir el procés “per tal d’evitar que les presses del Govern perjudiquin el futur del nostre país” i afirmen que “no signarem l’acord si no tenim un convenciment clar dels seus beneficis”. La formació liderada per Escalé menciona específicament el que consideren línies vermelles, entre les quals destaca que volen una “excepció de la lliure prestació de serveis per als professionals liberals de la UE dins del nostre país” i una “excepció de la lliure circulació de capitals per a les inversions en el sector immobiliari”. Marquen com a línia vermella també mantenir el monopoli de FEDA i Andorra Telecom i un sistema de quotes migratòries. Volen també que l’adopció de la nova normativa comunitària sigui prèviament validada pel Consell General, mantenir l’autonomia en l’àmbit fiscal i les prestacions socials com l’atur, així com la “creació d’un òrgan judicial ad hoc format per almenys un jutge nomenat per Andorra” que resolgui “les disputes que es puguin derivar de l’adopció de l’acord”. Aposten també per un referèndum i per desenvolupar estudis per conèixer l’impacte de l’acord.

Un compromís que també agafa Liberals, que vol elaborar “un estudi d’impacte del cost de no assolir un acord d’associació amb la UE i del cost de les obligacions del possible acord”. El partit de Josep Maria Cabanes afirma que “el poble andorrà ha de ser qui decideixi l’encaix amb Europa i el món i, per tant, convocarem un referèndum vinculant per a l’acord d’associació un cop es cloguin les negociacions”.

L’única candidatura que es declara clarament en contra de l’acord d’associació amb la UE és la que lidera Carine Montaner. Andorra Endavant aposta per “aturar les negociacions amb la UE per tal de prioritzar Andorra, solucionar els problemes interns i avaluar el que s’ha anat negociant”.

FISCALITAT

La formació demòcrata es compromet a no tocar els impostos amb l’excepció de les cotitzacions, per tal de garantir la sostenibilitat de les pensions. Sobre finances, a més, aposten per una agència tributària única. Un punt en el qual coincideixen amb PS SDP, amb l’objectiu de tenir un únic òrgan que “gestioni la recaptació de totes les figures impositives vigents tant a escala nacional com a escala parroquial”. En l’àmbit comunal també volen eliminar els actuals impostos de radicació de les activitats econòmiques i de rendiments arrendataris que “constitueixen una doble imposició amb l’impost de societats i l’IRPF”.

La coalició d’esquerres, a més, proposa modificar l’IGI i rebaixar-lo al 0% en el cas dels productes d’alimentació i d’higiene personal i a l’1% en el cas dels productes de neteja i alimentació per a animals de companyia. També volen rebaixar l’IGI de transport de persones, així com les prestacions de serveis en l’àmbit educatiu, cultura o social. D’altra banda, el tipus general proposen augmentar-lo mig punt, fins al 5%.

Pel que fa a l’IRPF, proposen també establir un segon tram al 15% a partir de les rendes que superin deu vegades el salari mínim, és a dir, actualment uns 155.000 euros. Amb l’impost de societats plantegen revisar el règim de bonificacions i fer que els dividends també tributin.

Les propostes de fiscalitat de PS SDP són més extenses i inclouen també aplicar una fiscalitat verda i estudiar la implementació d’una tributació específica per als no residents que inverteixen en immobles.

El partit d’Escalé també proposa reduir les deduccions, exempcions i bonificacions de l’Impost de Societats i de l’IRPF. Com DA i PS SDP, també porta al programa la creació de l’agència tributària única. Així mateix, volen estudiar “la viabilitat d’implementar un impost sobre articles de luxe que alhora mantingui la competitivitat de preus”.

El programa de Liberals és clar i assegura que “no augmentarem la pressió fiscal”, mentre que Acció i Andorra Endavant no hi fan referència.