Protocol per recuperar els menors en risc que fugen

El grup de treball de joves adolescents amb trastorns de conducta i addiccions que forma part de la Taula Nacional de Salut Mental i Addiccions es va reunir dimecres passat amb un protocol sobre la taula que té com a principal objectiu determinar com s’ha d’actuar quan s’ha d’anar a buscar un menor que s’ha escapat de casa o d’un centre de rehabilitació.

Actualment, les associacions que formen part d’aquest grup de treball –l’ADJRA, l’Associació de Familiars per la Salut Mental d’Andorra (Afmma) i Projecte Vida– es reuneixen de manera periòdica amb els ministeris de Salut, Afers Socials i Interior per abordar situacions que preocupen els col·lectius. Dimecres hi va faltar el representant de la Batllia, i en aquest cas era important la presència per la temàtica que s’hi va tractar.

Hi ha una seriosa preocupació per la manera que s’ha d’actuar quan es tracta d’anar a buscar –normalment a Espanya– un adolescent que ha marxat de casa; que era tutelat per l’Estat o internat en un centre de rehabilitació. A vegades se n’encarreguen els mateixos familiars, però no és aconsellable per la càrrega emocional que pateixen i pel patiment que han tingut durant els dies d’absència.

La secretaria d’Estat de Salut, Helena Mas, va comentar que hi ha un esborrany elaborat que serà la base del futur protocol. Encara que el 2-A sorgirà un nou parlament i un nou Govern, les associacions estan convençudes que el compromís es mantindrà perquè es tracta d’unes normes d’actuació que no han de ser sotmeses a cap votació i que és una mancança que cal tapar.

Des del confinament per la pandèmia, tant Adjra com Projecte Vida han vist incrementats els casos que requereixen la seva ajuda de manera molt important, per això reclamen més suport institucional. La policia disposa de quatre agents dedicats a menors, que també es dediquen a ajudar les dones agredides, un contingent que les associacions consideren massa reduït tenint en compte que el problema tendeix a dimensionar-se i, per tant, “demanem més recursos”.

Darrerament s’estan donant també molts casos d’adolescents que estan en tractament però que marxen de casa. Normalment, se’ls troba a Catalunya, i sovint en barris conflictius. Les associacions consideren que no poden ser els familiars ni elles mateixes les que es responsabilitzin de recollir el menor i portar-lo cap a Andorra. La policia tampoc no pot actuar en territori espanyol, així que l’opció més factible és que un terapeuta o treballador social faci aquesta feina, que comporta també una certa dosi de psicologia per si hi ha resistència del menor a tornar amb la família o al centre on estava internat per a la rehabilitació.

També hi ha una altra reivindicació vigent, com la necessitat d’un suport per a les persones que retornen d’un centre a l’estranger, per evitar recaigudes i perquè molts cops passen per alts i baixos que són molt perillosos. Les entitats es queixen que l’única opció és un psiquiatre amb tractament farmacològic o l’ajuda d’un psicòleg, però consideren que s’hauria de posar en marxa un centre més especialitzat, més enllà de l’UCA, que només atén persones adultes.

També s’ha proposat posar en actiu un número de telèfon per a joves que necessitin una ajuda puntual i no sàpiguen on re- córrer. De moment, l’esperança més propera és fer realitat aquest protocol que deixi clar les diferents actuacions.

Les tres associacions reiteren que en la societat actual cada cop hi ha més casos per atendre i que els recursos públics no creixen amb la mateixa proporció.

El grup de treball de joves adolescents amb trastorns de conducta i addiccions es va reunir per primera vegada el març del 2022, i des de llavors hi ha hagut moments tensos per desavinences i perquè responsables de les tres associacions es van queixar que no se’ls escoltava i que la taula era un instrument sense gaire utilitat.

EL COMÚ RECUPERA L'ANTIC CRAC

Les associacions han celebrat la decisió del Servei de Joventut del comú d'Andor-ra la Vella sobre la Consulta Ràpida d'Adolescents en Crisi, un servei d'atenció a la salut mental dirigit a adolescents, joves i famílies. Aquest projecte, iniciat el 2016 d’una manera conjunta amb el servei de salut mental del SAAS, “ofereix un espai segur, confidencial i gratuït, a càrrec d'una psicòloga, per acompanyar les persones joves i les famílies”. A més de l'atenció individual, s’aposta per la cura i l’atenció col·lectiva.