“Quins atracadors, quins delinqüents!”

a navalla que suposadament van usar els dos condemnats pel Tribunal de Corts a penes fermes de dos anys i mig i un any de presó, respectivament, no ha aparegut. Les seves defenses argumenten que l’arma no existia i que l’intent de robatori tampoc no va anar com diu la sentència del Tribunal de Corts. Els lletrats van defensar divendres passat davant la sala penal del Tribunal de Corts l’absolució dels seus clients, de 26 i 18 anys. Els arguments varien, però tots dos van relatar la situació personal complexa dels dos joves, marcada per l’addicció a substàncies estupefaents. El que representa els interessos del més jove, el condemnat a un any de presó ferma i que està en llibertat provisional –el més gran continua a la Comella– va etzibar en la seva intervenció un irònic “quins atracadors, quins delinqüents!” tot recordant que van fugir dos cops de la presumpta víctima. El primer quan suposadament van pretendre robar-li el telèfon mòbil i l’home va poder treure-se’ls de sobre i, el segon, quan després se’l van trobar per casualitat al carrer. Els fets van ocórrer el maig del 2022 i el lletrat va indicar que tots dos “anaven molt drogats”.

La fiscalia defensa l’existència de la navalla basant-se en el que va declarar la víctima i testimonis dels fets i en el que va dir l’acusat de 18 anys davant la policia. Després se’n va desdir. Les defenses van argumentar que cap dels testimonis pot provar l’existència de l’arma. La víctima va indicar que no l’havia vista però que sí que havia sentit el “clic” d’obertura.

Durant el judici celebrat al Tribunal de Corts, el més gran dels acusats sí que va admetre que va intentar apoderar-se del mòbil de la víctima. Però va manifestar que era a casa d’un amic, que aquest el va fer fora i allà es va deixar el seu telèfon i altres pertinences. Ja al carrer “em va venir ansietat i vaig demanar el mòbil al primer home que vaig trobar. Volia trucar a la meva mare”, va relatar. Però va negar que dugués cap navalla, sinó que era un pal de gelat. La seva advocada va recordar, durant la vista pel recurs d’apel·lació, l’historial de trastorns mentals que li provoquen atacs d’ira i l’addicció als estupefaents, reclamant que se li apliqui un eximent complet de responsabilitat. I que en tot cas, de manera subsidiària, en cap cas se li pot imputar un robatori qualificat quan no s’ha provat l’existència de l’arma. El jove va usar el torn de paraula que li va oferir el magistrat president de la sala per defensar que “se m’acusa d’un delicte que no he comès”, però essencialment per reivindicar la seva voluntat de reinserir-se un cop surti de la presó, on “he millorat molt, segueixo un tractament i em sento en el meu millor moment personal”.

El més jove, que es va beneficiar de l’atenuant de ser menor de 21 anys en el moment dels fets, va sortir en llibertat provisional abans que el Tribunal de Corts dictés una sentència que l’obliga a tornar a la presó sis mesos més. El seu advocat va criticar aquesta incongruència i va lamentar el mal que pot fer al procés de reinserció que ha iniciat ingressant fa un parell de mesos en un centre especialitzat de Catalunya per deixar les drogues, on ha de seguir un tractament d’un any.

El lletrat va assenyalar que el jove no va participar en els fets, que s’hi va acostar perquè pensava que era una baralla i per defensar el seu conegut i que no pot ser coautor d’un robatori perquè “no hi va haver concertació entre ells, no van planificar res, no van organitzar res”. El lletrat va demanar al Superior que, si no li concedeixen l’absolució, que li revoquin la presó ferma i que sigui condicional qualificada a “totes les condicions”: tenir feina i seguir el tractament de desintoxicació durant quatre anys. “Això és el que necessita per a la reinserció”, va reclamar.