Reflexiu i analític

Els psicòlegs tenim clar que si vols connectar amb algú t’has d’interessar per ell. Actualment no té cap somni per assolir, potser és perquè ja està vivint el seu somni i és que potser no cal estar sempre perseguint somnis, oi? Que de tant en tant ja ens va bé connectar amb el moment present i gaudir amb atenció plena del que estàs vivint. En paraules seves, “el món és un lloc hostil”, així que aprofita qualsevol petita alegria per aferrar-s’hi amb totes les forces.

Tots tenim una persona que recordem amb un somriure i la del Cerni és el seu oncle Marcel. Visiblement emocionat, ha recordat els viatges sorpresa que els preparava i els moments que han deixat records i aprenentatges per sempre. I sí, després d’uns segons reflexionant, ha dibuixat un somriure, els seus ulls han cobrat llum i m’ha parlat del seu oncle.

La soledat és la gran por d’en Cerni. Potser és per això mateix que està molt orgullós de la seva colla d’amics i de la gent en la qual confia. De nou apareix l’emoció quan vol subratllar la importància que té el seu cercle social a la seva vida.

Per a una persona curiosa i sociable com el candidat és molt complicat tolerar la discriminació, fet que li provoca una revolta interna molt gran. Potser és per això mateix que ha entrat en política? Permeteu-me que us ho aclareixi més endavant, però el que sí que us puc dir ara mateix és que hi ha una personeta capaç d’angoixar el reflexiu i calmat Cerni: la seva filla. Entenguin-me, no és que la nena l’angoixi, el que l’angoixa és no poder passar prou temps amb ella.

En girar la mirada enrere en Cerni valora que no canviaria res de la seva vida, una resposta comuna a molts candidats, però tot i això el motiu pel qual no canviaria el que ha viscut és ben únic i diferent a la resta d’entrevistats: en Cerni tindria por de perdre algunes de les coses que ha viscut i algunes de les persones que ha estimat. Vist així, potser el millor que podem fer és deixar el passat tal com ha passat.

En Cerni és humà i no pot viure sense les persones estimades. De fet, és un romàntic i amplia la resposta a un “no puc viure sense l’amor”. Ai l’amor i el desamor, les dues cares d’una mateixa moneda.

Hi ha una cosa que el fa enfadar molt: la injustícia. I sí, la raó per la qual en Cerni s’ha ficat en política, segons em comenta a l’entrevista, ha estat per poder lluitar contra la injustícia. I parlant de justícia hem arribat a la pregunta més delicada per a tots els candidats. “Quan ha estat la seva darrera mentida?” La meva, sense anar més lluny, ha estat aquest matí. M’he trobat amb una persona que m’ha demanat com estic. “Bé”, he respost, sabent que no era del tot cert.

Doncs en Cerni, després de pensar-hi una estona, em comenta que de vegades no diu tot el que sap, però que el que diu és veritat. No dir el que se sap és mentir? Què n’opineu?

Ah, una cosa més, he demanat a tots els candidats que comparteixin una mania amb mi. De vegades veiem el personatge i no la persona i la mania d’en Cerni ens confirma que és humà: sempre es dutxa a la mateixa hora. Vull imaginar que el seu equip ho té ben present a l’hora de preparar la seva agenda.

ACTITUD

Reflexiva Aquesta ha estat l’actitud del candidat durant tota l’entrevista. En Cerni, disculpeu-me que el tutegi però és que hem compartit moments molt personals, ha analitzat de manera assenyada cadascuna de les seves respostes i cadascuna de les preguntes que li he formulat. També ha aportat diverses vivències per poder contextualitzar i emmarcar la informació que m’anava proporcionant.

Dada curiosa En Cerni ha estat analitzant l’entrevista a mesura que s’anava desenvolupant gratament sorprès. Comenta que mai li havien fet aquest tipus de preguntes i m’anima a fer més entrevistes d’aquest caire tan personal. No ho sé, potser li prenc la paraula.