Alliçonant sobre la UE

Un ferm defensor de les bondats d’assolir un acord d’associació amb la Unió Europa, Carles Enseñat, versus un representant dels que dubten –que no euroescèptics–, Cerni Escal, en el primer cara a cara electoral a Diari TV. Perquè aquesta és una de les primeres coses que va voler deixar clar el candidat a cap de Govern per Concòrdia: “Defugim posicions euroescèptiques.” Sí a Europa, però amb un altre tipus d’acord, d’encaix, de relació. Propostes com ara acords bilaterals emulant els que s’han subscrit amb Espanya, França i Portugal que el número 3 de Demòcrates –que va deixar clar que s’havia amarat del programa del rival– va mirar de desmuntar, perquè certes competències ja són comunes a la UE i amb qui cal negociar és amb Brussel·les. I mentre un alertava dels riscos, l’altre instava la confiança de l’eslògan del seu partit perquè “si no és un bon acord ni el Govern l’aprovarà, ni el poble el ratificarà, jo el primer”.

La informació i els estudis d’impacte van ser el primer punt de fricció. Escalé va animar els espectadors a consultar la pàgina web creada pel Govern per informar la ciutadania que, al seu parer, vindria a ser el contrari a un lloc web de transparència. “S’ha fet propaganda de l’acord i els aspectes positius, però també és important parlar dels riscos.” I va reclamar estudis d’impacte perquè “no podem negociar amb Europa a cegues”. Enseñat va replicar que el fet que no s’hagin publicitat, perquè la negociació no està tancada, no vol dir que no existeixin.

També van tenir temps de discutir sobre l’organigrama del Govern i que la negociació l’hagi deixat de pivotar Afers Exteriors, però conscients que això seria del més accessori, i van passar als riscos que augura Concòrdia, com ara l’impacte sobre les professions liberals, si s’obre el mercat. “Vostès no han inventat la línia vermella”, va replicar Enseñat, que li va recordar que ja s’està imposant el coneixement del català. “A Catalunya tenen el B2”, li va respondre el líder de Concòrdia. “I si han de fer el màster en dret andorrà i dos anys de pràctiques”, va continuar Enseñat. “Si aquest és el plantejament estem d’acord”, va tancar Escalé.

Però el consens va durar els segons que van trigar a tocar el tema immobiliari i la proposta de Concòrdia d’establir una moratòria de la inversió estrangera al sector. “Això és tornar als testaferros, als anys noranta”, va criticar el candidat de DA. I mentre Escalé defensava que allò dels prestanoms és impensable a l’època moderna, Enseñat li feia veure que sí que es pot, amb un contracte.

Allò de tornar a temps pretèrits li va saber greu al candidat de Concòrdia, que va defensar que si hi ha un llegat que volen emular seria el de Julià Reig i el d’aquella Andorra que va expandir el sector comercial i turístic i no el de “l’hemorràgia legislativa” d’aquests quatre anys i la que vindrà si s’ha d’assumir cabal comunitari. Arribat a aquest punt es va demanar per què s’ha d’assumir una legislació de protecció de dades personals que ofega les empreses de noves obligacions. “Per què serveixen normes homologables? Per exemple, per signar CDI”, va asseverar Enseñat. “Se n’han firmat sense acord amb la UE”, va reblar Escalé. Els dos candidats van iniciar llavors la discussió sobre el cabal comunitari que s’haurà o no d’assumir i per culminar van arribar a una de les línies vermelles estrella, les quotes d’immigració. “Des de DA mai de la vida acceptarem una lliure circulació de persones plena”, va deixar clar Enseñat. “Una moratòria de 30 anys [de les quotes] és el límit màxim que la UE ha acceptat. Què passarà després?”, li va demanar Escalé. Per ara, l’únic clar és que cal esperar al que passi el 2 d’abril.