Més salari, mateixos problemes

Que els salaris i el poder adquisitiu han estat una de les qüestions cabdals del tram final de la legislatura és una evidència. Com s’han de fer aquests increments salarials és ara un dels eixos de la campanya. Ahir la cap de llista d’Acció, Judith Pallarés, i el candidat de Sant Julià de Lòria de la coalició PS SDP +, Gerard Alís, van posar sobre la taula al cara a cara a Diari TV la necessitat d’aplicar mesures per incrementar els salaris com una de les principals palanques per millorar el poder adquisitiu dels ciutadans. “Per nosaltres cal una pujada del salari mínim als 1.400 euros”, va asseverar Pallarés, que va coincidir durant el debat amb el plantejament d’Alís que “avui en dia amb el salari mínim ja no dona per viure dignament”. En aquest sentit, el socialdemòcrata va fixar l’escalada de preus en matèria d’habitatge com un dels principals condicionants del poder adquisitiu. “La principal problemàtica avui en dia és l’habitatge, que de retruc fa que totes les mesures per incrementar els ingressos quedin desbocades”, va asseverar Alís, que va insistir en la necessitat d’equiparar el salari mínim al 60% del salari mitjà.

Posicions, les dels dos candidats, que en més d’una ocasió coincidien en el fons i topaven en les formes. Tampoc hi va haver grans diferències quan es va plantejar què calia fer per evitar que el sector públic veiés incrementat el salari, mentre que els sous dels assalariats del sector privat es poguessin quedar enrere. “No s’han d’enfrontar els sectors”, va asseverar Alís, que va defensar la necessitat de tenir un funcionariat potent. “Pensem que les empreses han d’apujar els salaris, però per incrementar sous necessitem disposar de concertació social”, va reivindicar Pallarés. “Totes les mesures que plantegem ens porten a tenir un registre de la propietat; això no m’ho podrà discutir”, va reconèixer la líder d’Acció després de plantejar la possibilitat de gravar la compra de segones residències o els pisos buits. “No li discuteixo, el que ens sembla fort és que fins ara no s’hagin adonat que això era necessari”, va recriminar Alís a la candidata a cap de Govern d’Acció.

Sí que hi va haver major disparitat de visions amb relació a la proposta dels socialdemòcrates de rebaixar l’IGI al 0% als productes bàsics i incrementar el tipus general al 5%. “No crec que sigui el moment d’incrementar-lo; pensem que el marc fiscal aprovat s’ha d’assentar”, va car­regar Pallarés, mentre que Alís va defensar que “qui paga realment l’IGI són els turistes; no creiem que apujar-lo al 5% afecti de manera negativa el conjunt dels ciutadans”. Tampoc hi va haver acord en matèria de pensions i la reforma del sistema, temàtica que el debat sobre el poder adquisitiu no va poder obviar. Des de la coalició es va defensar el traspàs dels punts de cotització de la branca de salut a la de jubilació i finançar per la via d’impostos el sistema sanitari, mentre que Pallarés va apostar per un increment de les cotitzacions de forma progressiva.

Tanmateix, els dos candidats van tornar a coincidir en la necessitat de “garantir unes pensions dignes”. En aquest sentit, la cap de llista nacional va afirmar que cal “oferir incentius en el sentit que les empreses que ajudin els treballadors puguin tenir algun tipus de retorn”, amb relació a la possibilitat d’aplicar plans de pensions d’empreses, mentre que el candidat territorial va deixar clar que el nou sistema ha de tenir la capacitat “de corregir els salaris baixos; una persona que ha treballat tota la vida, però ha tingut un salari baix, cal garantir-li que pugui viure dignament”, equiparant com a mínim la pensió amb el salari mínim un cop s’ha cotitzat un nombre determinat d’anys.