Pescadors a mar obert

Quart plat del nostre menú. Avui, una proposta que barreja les noves tendències gastronòmiques amb la cuina tradicional i que es prepara amb ingredients nacionals. Tot i que amb el nom del plat no es podia saber gaire quins gustos ens trobaríem, a mesura que ha avançat la campanya hem vist que el que ens ofereixen és, sobretot, cuina fusió.

L’ESCENARI SOMIAT

El sostre electoral amb què s’ha permès somiar Concòrdia ha anat cada cop a més. De no saber si es presentarien a unes eleccions, van passar a fer-ho i a somiar d’entrar dins del Consell i, d’aquí, a convèncer-se de tenir grup parlamentari i fins i tot a ampliar aquest botí amb alguna territorial. Finalment, esperonats pel feedback positiu que els partits solen rebre abans de les eleccions, per les sensacions de la campanya i pels suports importants que han rebut a Escaldes, han acabat per no descartar cap escenari, com va deixar clar Cerni Escalé quan al cara a cara amb Carles Enseñat va corregir la moderadora, en desacord amb el fet que es presentessin Xavier Espot i Pere López com els caps de llista amb més probabilitats de liderar un govern. A Concòrdia, doncs, no s’autodescarten per a res i aquest anhel de profecia autocomplerta, de fet, està funcionant com un dels motors de la seva campanya.

EL REPTE

Més enllà de les expectatives màximes, i ara ja oblidant les xifres, el repte d’un partit nou però ambiciós com Concòrdia sembla passar com a mínim per un moviment en dues passes, la primera de les quals requereix una presència sòlida al Consell, per amplificar des d’allà la presència en el debat públic que han aconseguit fins ara des de fora de les institucions, i somiar un segon salt endavant a la propera convocatòria electoral.

ELS OBSTACLES

Per molta força amb què neixi un partit, obtenir tres consellers a la llista nacional difícilment estarà per sota dels tres mil vots i tot i que no és ni de bon tros una fita inassolible, no deixa de ser un preu important per a un actor nou. S’ha de tenir en compte, a més, que Concòrdia pesca electors en un mar on hi ha molts altres vaixells de pesca.

LES TRIES

Conscient segurament de la superpoblació de moviments a l’espai central de la política andorrana, un dels moviments més cridaners de la proposta de Concòrdia ha estat ampliar l’àrea de pesca. Emfasitzen sempre que poden que no són ni de dretes ni d’esquerres i tot i que això ens podria conduir a pensar que són un partit de centre, també eviten fer servir aquest apel·latiu. Perquè, de fet, no ho són. Concòrdia és un exemple de partit arreplegador –una cosa que els anglosaxons anomenen catch all partiy o big tent– i si la cosa ja podia intuir-se abans de les eleccions, un cop arrencada la campanya ha acabat de confirmar-se. A Concòrdia no han restringit la seva àrea de pesca al centre, sinó que han decidit anar a pescar a mar obert, anant a disputar els vots dels desencantats de Demòcrates amb propostes diferenciades i un toc més verd, però que no fugen del marc general de les polítiques econòmiques dels d’Espot; han anat a disputar també els vots que acostumen a refugiar-se a forces socialdemòcrates amb propostes progressistes, i també han anat a disputar els vots més conservadors i nacionalistes fent de la identitat i d’algunes polítiques proteccionistes un punt central de la seva proposta, a més d’apel·lar a Andorra de manera constant.

Un altre moviment rellevant en la presentació en societat de Concòrdia ha estat la seva aposta decidida pel col·lectiu amb una campanya genuïnament coral en què els ha funcionat tant l’equilibri entre la gent que anava a les llistes i la que es quedava al partit com l’equilibri entre les candidatures, molt regular, on no hi ha hagut candidats que destaquin per sobre dels altres.

L’últim moviment en què ens aturarem és en la manera com Concòrdia ha lluitat per fer-se un lloc rellevant entre partits consolidats. Ho han fet de dues maneres. D’entrada, amb propostes. S’han pres molt seriosament el programa electoral i tant als debats com a les entrevistes o als actes de campanya exhibeixen la força que els dona aportar gairebé 400 propostes. La segona pota de la seva irrupció a l’escaquer polític, en canvi, és la retòrica, una retòrica al servei de justificar la importància i fins i tot la necessitat de la seva existència. I això ho han fet a còpia de magnificar les diferències. Allà on hi ha propostes diferents, ells parlen de marcar l’agenda. Allà on hi ha maneres de fer diferents, parlen de regeneració de la política. I diuen que Concòrdia teixirà els llaços socials que li manquen a Andorra i que regenerarà el país, i que representen un canvi de paradigma i deixen entreveure que posseeixen el sentit comú... L’estratègia promet rèdits a curt termini, però també, a banda de tenir un punt adamista i grandiloqüent, té reminiscències d’expressions fallides com la del govern dels millors que sempre resten més que sumen a la llarga.

PATÉ DE CAMPANYA

Una lliçó d’història de Ramon Tena El cap de llista de Concòrdia a la territorial d’Escaldes va parlar ahir de la importància de potenciar la mediació, un tema que coneix a bastament. I per fer-ho va triar el pont dels Escalls escaldenc. No va ser un escenari casual. Ramon Tena va explicar als periodistes que el 1881, en plena crisi política, s’hi va signar el Tractat del pont dels Escalls.

Les presses no són bones conselleres El candidat a cap de Govern de Demòcrates, Xavier Espot, va haver de demanar un moment de pausa als periodistes que havien començat a formular les primeres preguntes sobre l’acte del dia, referent a la continuació del vial lauredià. I és que el candidat encara estava repassant les darreres notes quan se li va formular la primera qüestió.

AGENDA

-Acte de cloenda de la campanya del PS. Els socialdemòcrates posen el colofó a la campanya al teatre Comunal d’Andorra la Vella a les 20.30 hores.

-CC es troba amb veïns de l’avinguda Sant Antoni. Al bar Racó dels Amics a les 20 hores.

-Reunió de poble dels Demòcrates a Encamp. A la sala la Valireta a les 21.30 hores.

-Reunió de poble de Liberals a Escaldes-Engordany. A la sala d’actes de l’edifici del comú a les 20.30 hores.