Arguments i autoconfiança

És més fàcil llançar una acusació gratuïta que haver de rebatre-la. És més fàcil sembrar el dubte i mitges veritats amb l’objectiu de fer mal a l’altre que haver-se de defensar d’un rumor amb arguments lògics i fets comprovats. L’acusador malintencionat en té prou amb una paraula per tacar la integritat de l’adversari. Desmuntar la mentida és feixuc perquè exigeix més temps i esforç que escampar-la.

En un debat televisiu en què les intervencions estan cronometrades –com el que ahir va enfrontar als estudis de Diari TV l’exministre de Salut i número 14 a la llista nacional de Demòcrates, Joan Martínez Benazet, amb la candidata a cap de Govern per Andorra Endavant, Carine Montaner–, qui adopta el paper d’acusador juga amb avantatge.

El tema que va centrar el debat va ser el projecte de construcció d’un centre de recerca en immunologia als terrenys del Prat de la Farga d’Ordino, impulsat pel Govern i la multinacional farma­cèutica Grifols. Conscient de les estratègies discursives de Montaner, Benazet va mirar de deixar-la en evidència d’entrada amb una pregunta: “Sap què és la immunologia?”

Montaner va saber intuir bé cap a on volia portar-la l’exministre i de seguida va reconduir hàbilment el debat. Amb un gest teatral, va acostar el telèfon mòbil al micròfon i va reproduir uns segons de la intervenció de Benazet en la reunió de poble celebrada el 9 de juny del 2021 a Ordino per explicar el projecte. En l’àudio se sent com l’aleshores ministre de Salut afirma que al centre de recerca no es faran experiments in vivo –és a dir, amb animals vius–. Montaner va reproduir aquest fragment per acusar Benazet de no haver dit la veritat sobre el projecte. “Com poder fer confiança a una persona com vostè que diu tot i el contrari?”, va preguntar-se. L’exministre va retreure-li que tragués de context i tergiversés les seves paraules. El cert és que en la mateixa reunió i davant del públic que va assistir-hi els responsables de l’empresa van corregir Benazet, que va admetre que no s’havia expressat bé, i van recordar que l’experimentació amb animals seria imprescindible en alguns casos.

En el pla argumentatiu Benazet va guanyar el debat. La batalla, però, va ser dura. Si la líder d’Andorra Endavant va invocar els perills per a la seguretat –no se sap ben bé quins– “del laboratori P3”, l’exministre va recordar que “mai no hi ha hagut un accident” en un centre de recerca de Grifols, i va assegurar que el laboratori que hi haurà a Ordino “té menys riscos que un hospital”. Si Montaner va retreure al Govern que “regali” a Grifols un terreny valorat en tres milions d’euros, Benazet va puntualitzar que l’executiu només n’ha cedit a l’empresa el dret d’ús i va posar el focus en la inversió privada que s’hi farà en els propers 25 anys: 25 milions d’euros d’entrada i entre set i vuit milions d’euros en recerca. “Volem passar a la història com aquell país imbècil que va perdre una bona oportunitat?”, va preguntar-li Benazet.

La pobresa dels arguments de Montaner no li va impedir posar contra les cordes l’exministre de Salut durant bona part del debat. La cap de llista d’Andorra Endavant va aconseguir posar nerviós Benazet amb la seva millor virtut política: una autoconfiança indestructible. Montaner transmet seguretat en si mateixa en les seves intervencions públiques i sap projectar la imatge que no està disposada a arronsar-se davant de ningú. Al final del debat, l’exministre va preguntar-li quin poder hi ha al darrere de la seva campanya contra Grifols. “Sí que hi ha un poder al meu darrere.” I després d’un silenci dramàtic, va afegir: “És l’amor del poble andorrà.”