Inquisitiu i segur

No ho sé, això de confiar en el criteri dels altres perquè et defineixin és molt confiar. Em diu que no és que li costi definir-se, sinó que creu que no ho ha de fer en una entrevista. El somni que té pendent el nostre candidat és veure com creixen les seves filles i ajudar-les a desenvolupar el seu projecte vital. De fet, la més gran de les seves pors està relacionada amb elles i el seu futur i salut. Sabeu que la por al patiment de les persones estimades és una por universal que senten tant andorrans com australians?

En Pere recorda amb un somriure la seva mare i molt especialment el seu suport en alguns moments de la vida i està molt orgullós de tenir una colla d’amics de tota la vida. De fet, l’amistat s’ha de cultivar dia a dia i construir unes amistats sòlides i sinceres no és gens fàcil.

El candidat porta molt malament que “se la fotin”. Es defineix com una persona que no desconfia i quan és víctima d’una traïció no ho porta gens bé. Sabeu que la confiança és un dels mecanismes psicològics més absurds del món? Confiem més en les persones amb cara rodona o que ens recorden persones properes. Benvolguts lectors, arribat aquest punt, he de compartir amb vosaltres un consell. Entre la paranoia i la confiança hi ha l’equilibri. Ni podem confiar en tot­hom ni podem desconfiar de tot­hom. No sigueu ingenus, tampoc malpensats. Sigueu analítics i prudents.

En Pere s’angoixa quan pensa en el futur, en el planeta, societat i món en general que estem construint i que deixarem als nostres joves, no tan sols a Andorra, sinó en general.

El nostre candidat accepta el que ha viscut conscient que no pot tirar el temps enrere i que no cal pensar en coses que no es poden fer. El que ha viscut ja li ha anat bé i ni es queixa ni canviaria res.

No podria viure sense la família. Tot i que es defineix com una persona a qui li agrada tenir moments de soledat, necessita sentir que la família hi és i sentir-se protegit.

Comenta que s’enfada molt poc. Que acostuma a relativitzar el que li passa, a no reaccionar a la primera i que el temps l’ajuda a veure que no hi havia motiu per enfadar-se.

En Pere no em pot dir quan ha estat la seva darrera mentida. De fet, em comenta que no pot dir-m’ho perquè no n’és conscient ni té la sensació d’haver dit cap mentida intencionada. Parlem una mica sobre els tipus de mentida i segueix mantenint la seva resposta.

Finalment, ha arribat el moment de compartir la mania del senyor López que el fa ser humà i té a veure amb els números. El número 24 és molt important a la seva vida, així com els seus divisors. A l’hora de posar el despertador, decidir què compra i en algunes situacions més, té una preferència marcada pel número 24 i els seus divisors. Ens sap greu que les eleccions siguin el 2023 i no el 2024, esperem que això no condicioni la seva campanya.

ACTITUD

Tot i ser la penúltima d’un dia ple d’entrevistes, en Pere López es mostra molt col·laborador i receptiu i és generós amb les seves respostes, tot argumentant-les i desenvolupant-les. De fet, ha estat una de les entrevistes més llargues de totes les que he fet.

DADA CURIOSA

“M’estàs psicoanalitzant”, em comenta el senyor López. “Sí”, li responc, “exactament com ho estàs fent tu. De fet, d’això va l’entrevista”. De vegades ens oblidem que tots analitzem –o hauríem d’analitzar– les persones que tenim al davant. El que sí que és cert és que un psicòleg pot fer-ho millor. De fet, vàrem tenir un interessant debat sobre el tema.