P3 a Ordino

Havia sentit a dir que a l’Escola andorrana ja només es treballava per competències, i que les classes magistrals s’han deixat de banda. Però ahir la professora Coma va haver de saltar-se el Permsea per alliçonar un parell d’alumnes díscols de la seva parròquia que volen passar de curs massa ràpid sense desenvolupar les competències, i que si no s’afanyen potser hauran de provar més sort en les properes eleccions. I és que per moments el debat semblava una classe de P3 (de maternal, no del laboratori!), amb un alumne que es distreia mirant les vaques del Saboyano per la finestra i amb una altra que tot just articulava les primeres frases i no se l’acabava d’entendre del tot.

Del debat, però, em vaig quedar amb una idea: el creixement exponencial que està vivint Ordino i que anirà a molt més si Grífols hi aterra, perquè la població resident augmentarà en un milió d’espècimens. O això ens va dir la candidata Bringué, d’Andorra Endavant, confirmant-nos que els de la multinacional en qüestió tenen un milió d’euros a punt per comprar rates amb destí al Principat. Acabat el debat em vaig permetre la llibertat de buscar el PVP mitjà d’una rata, que oscil·la entre 1 i 3 euros l’exemplar. Tenint en compte que pesa uns 200 grams de mitjana, tot i la inflació el preu del quilo de pollastre encara em surt més barat que la carn de rata, així que m’esperaré que es popularitzi i baixi una mica per incloure-la a la meva dieta. I què en faran, d’un milió de rates a Grífols? Doncs espero que pelar-les, perquè quin fàstic de bestiola, per Déu.

Però deixem les rates i tornem al debat. De competència, la Berna en va tenir més aviat poca, i és que el to de veu de locutor radiofònic a altes hores de la nit del candidat Armengol del PS no va transmetre el ganxo necessari per convèncer gaires votants. No hi va ajudar el fet que a mitja classe se’ns distragués amb la Jordina, i és que ja saben que neixen amors en els moments menys esperats. Si a la Jordina li faltaven segons, el Jean-Michel els els cedia; si no trobava la paraula adequada, ell l’ajudava. Estic segur que si després del debat els tres candidats van anar a fer una copa tots plegats, la primera Fanta corria a compte seu.

Capítol a part mereix l’Aurea dicta (sí, ja saben aquell recull d’aforismes i frases cèlebres per a la posteritat) de la candidata d’Andorra Endavant. Entre el “programa absolt” (suposo que volia dir obsolet), la “medicina de gotes” (deu ser un nou invent xinès) i “millorar la qualitat dels joves” (deuen sortir amb alguna tara, avui), sincerament vaig haver d’assegurar-me que no tenia el mode dual de la tele en esperanto, perquè em sonaven les paraules i no hi havia manera de comprendre el missatge. Publicar un llibre d’embarbussaments seria una gran idea si no entra al Consell, llàstima que ja arribi just al Sant Jordi proper.

No sé pas si la parròquia d’Ordino aguantarà tantes coses com les que li venen al damunt, però per això des de DA s’han inventat els meravellosos estudis de càrrega que mengem dia sí, dia també. Només els demanaria que si us plau tinguin a bé d’aplicar-los també als ciutadans, a veure si podem mesurar d’una vegada per totes quina capacitat tenim tots plegats d’aguantar aquests debats repetitius en els quals la gent es connecta només per veure qui s’endurà el premi al més friqui de les eleccions 2023. Les apostes ja s’han obert.