“L'acord amb la UE reforça la independència d'Andorra”

Xavier Espot, candidat de DA, aspira a la reelecció com a cap de Govern després d’un mandat que ha acabat marcat per l’habitatge i amb l’acord d’associació picant a la porta.

Si ara s’estan gestionant els mals del creixement, què farem quan Andorra no pugui créixer més?

Hem de tenir capacitat d’anticipació perquè molt abans d’arribar a aquests límits haguem crescut des d’una perspectiva de molt més valor afegit. Allò que queda per créixer s’ha de fer en sectors que aportin molt més.

Estem a prop del límit?

En alguns aspectes, sí. El Govern és el primer que ha trencat una llança amb aquests estudis de càrrega que ens han de dir fins on podem créixer. Segurament no es podrà créixer de la mateixa manera ni en els mateixos sectors que fins ara.

Ha faltat anticipació en matèries com l’habitatge?

Tot es pot fer millor, però aquest problema no existia el 2015. Va començar a evidenciar-se a partir del 2017. Han passat uns anys però no tants. I més en un país on no hi havia la tradició de fer polítiques públiques del foment de l’habitatge. Segurament hi ha hagut una manca d’anticipació, però tampoc tanta com alguns ens imputen. El que no es pot dir és que no hi ha hagut una presa de consciència i una acció molt completa a favor de fer autèntiques polítiques públiques d’habitatge. I la propera legislatura volem anar molt més enllà.

Com es fa compatible exigir més a la inversió estrangera i entrar al mercat únic?

Parcialment. Nosaltres pretenem un accés progressiu i amb el respecte d’algunes especificitats, que respectin límits demogràfics i territorials. Hi ha països dins la UE que ja tenen limitacions a l’hora d’adquirir segones residències, per exemple.

Les empreses andorranes estan preparades per competir en el mercat europeu?

Crec que és una por infonamentada perquè això és possible des de l’any 2012 i ho ha estat en un context molt liberalitzat. Volem aprofitar el procés d’aproximació a la UE per fer un exercici retrospectiu i veure, que tot i que l’obertura econòmica ha estat una bona cosa, potser ha arribat l’hora d’establir alguns límits que facin que aquesta entrada de capital estranger no sigui tan indiscriminada.

No creu que el reconeixement internacional amb un acord amb la UE pot ser el garant que Andorra continuï com a país?

Hi ha qui es pensa que l’encaix amb la UE suposarà una pèrdua de sobirania. Jo crec que reforça la independència d’Andorra perquè ens fa menys dependents de França i Espanya. No és anant cap a l’autarquia que serem més sobirans.

Llavors, si el nou garant del futur d’Andorra és la UE, es pot legalitzar l’avortament?

El model d’Estat no és una qüestió romàntica. Creu que hauríem signat un CDI amb França si no hi hagués un Copríncep francès? Encara estaríem picant pedra. I no dic que l’altra qüestió no sigui important, però mantenint això podem fer avenços que al final ens permetran fer compatible una cosa amb l’altra. Crec que la propera legislatura tocarà fer un pas endavant amb aquesta anomalia que és la penalització de la interrupció voluntària de l’embaràs. Si som capaços d’això i un rescabalament dels costos haurem fet un pas significatiu i estarem gairebé al final del camí.

No és el final del camí?

Per a alguns, no. A vegades hi ha un discurs que segurament secunda la majoria de la ciutadania i jo també em podria sentir còmode, com a mínim amb els tres supòsits bàsics, però també hi ha una part de la ciutadania que ho veu diferent.

En un context on l’Estat cada cop ha de cobrir més serveis, es pot evitar una pujada d’impostos?

Crec que és compatible. No volem incrementar la pressió fiscal, però hem de ser capaços de presentar un model harmonitzat perquè s’evidenciï quina és la càrrega fiscal. L’agència tributària única hi pot ajudar.

Estaria còmode en un Govern amb Josep Maria Cabanes?

La nostra aspiració és assolir una majoria absoluta perquè és la forma que tindrem la llibertat suficient per poder configurar un Govern amb les persones més capacitades o que les puguem escollir. Això no està en disputa amb el fet d’estendre la mà.

I amb Concòrdia, podria pactar?

Hi ha coses que ens uneixen, però hi ha discrepàncies importants. Una cosa és el que es promet i una altra és el bany de realitat que suposa asseure’s a la taula del consell de ministres.

EN PERSONA

Xavier Espot Zamora

Professió: cap de Govern

Edat: 43 anys

Experiència política prèvia: ministre d’Interior i ministre d’Afers Socials.

Estat civil: solter

Fills: no

Un tret del seu caràcter:

constant

El seu principal defecte?

L’exigència

Espot preferit?

Sortir a córrer

Utilitza el bus?

No

Quan era petit, què volia ser de gran?

Professor d’història

Viu en un pis de lloguer o de propietat?

De propietat