La mare de tots els debats

El debat d’ahir a Diari TV es preveia com la mare de tots els debats i segurament no va defraudar l’audiència. L’habitatge és a dia d’avui la principal preocupació entre la població (finalment tots els partits hi coincideixen tot i que no sempre ha estat així) i, com a tal, és una qüestió que sempre aixeca expectatives per veure quines mesures proposen aplicar uns i altres en cas de governar. No van ser, però, les propostes exposades des d’un o altre bàndol les que van fer que el debat fos interessant, sinó més aviat la vehemència i les ganes amb què un candidat i l’altre van exposar el respectius posicionaments. Per una banda, el candidat de Liberals, tercer suplent de la llista nacional i fins ara ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, defensant la quantitat d’iniciatives que s’han posat en funcionament per fer front a la manca d’habitatge a preu assequible i, per una altra, la número 2 de la llista nacional de PS SDP +, Judith Salazar, argumentant que poca cosa s’ha fet en els últims anys i que la situació ha anat empitjorant.

El que va fer que el cara a cara fos més entretingut que molts altres debats que s’han celebrat durant aquesta campanya electoral i que l’interès no decaigués en certs moments, com acostuma a passar, va ser que no van faltar els instants estel·lars repartits al llarg del programa. I això miraculosament sense que fessin falta gaires intervencions de la periodista moderadora. Un d’aquests moments va ser, sens dubte, quan Salazar no va dubtar a acusar Filloy d’actuar a favor del sector de la construcció, adduint el seu passat com a gerent de l’Associació de Contractistes (Acoda). “Ha fet una feina brillant per a la construcció d’aquest país”, li va etzibar Salazar, alhora que afegia que “és l’hora que canviïn el paradigma d’autosuficiència perquè és clar que tots sols no se n’han sortit”.

Sabedor que la seva contrincant socialdemòcrata l’intentaria posar entre l’espasa i la paret, Filloy va voler demostrar que havia fet els deures i s’havia mirat fil per randa l’ideari dels seus rivals, una quarantena de propostes “que arriben tard o no es poden fer”. I és que, segons va dir Filloy, el registre de la propietat que reclama la coalició progressista com a “inajornable” “no aportaria res a solucionar el problema de l’habitatge”, ni tampoc serviria de gran cosa un pacte d’Estat que ha estat demanant durant tota la legislatura la principal força de l’oposició. Això sí, hi va haver punts de coincidència entre els dos candidats: tots dos creuen que s’han de treure al mercat els 6.000 pisos buits que es calcula que hi ha al país i que s’ha de controlar la inversió estrangera en immobles.

El debat va semblar en alguns moments un combat de boxa, amb rounds en què fins i tot Salazar va tenir Filloy contra les cordes, però la primera no va saber donar el cop de puny definitiu que l’hauria convertit clarament en guanyadora per KO. Així, l’encara ministre en funcions es va poder recuperar en cada ocasió, argumentant reiteradament que les bases per millorar en aquest àmbit estan posades, tot i que cal cert temps perquè donin fruit. “El camí està creat”, va insistir dient-ho de diferents manera.

El resultat va ser un empat a punts que de ben segur no va acontentar cap dels aspirants. “Volem més del mateix o volem un canvi”, preguntava Salazar als espectadors, al temps que Filloy li responia amb frases com “facin una cura d’humilitat”, “no enga­nyin” o “no són el canvi de res”. I és que, segons el candidat liberal, PS SDP +”no aporta cap solució definitiva” al problema de l’habitatge. “Estem bastant pitjor que fa quatre anys”, insitia Salazar.