Un polític a cada porta

Cada formació planifica la seva estratègia electoral amb l’objectiu d’aconseguir el major nombre de suports possibles, i tot i que les fórmules evolucionen i aquest any hem vist com la majoria tenien un gran desplegament a través de les xarxes socials, gairebé tots –excepte Andorra Endavant– també han optat per mantenir el mètode tradicional.

Des de Demòcrates s’ha decidit mantenir el porta a porta a totes les parròquies i, segons explica la responsable de la campanya, Ester Vilarrubla, sempre procuren que es faci amb un candidat territorial o nacional. Destaca que sempre porten el programa i que en el cas que la persona no hi sigui deixen una nota a la bústia perquè si ho desitja s’hi pugui posar en contacte. Els demòcrates també afirmen que més o menys els candidats ja saben a quines portes han d’anar a picar, amb quines famílies ja compten o amb quines famílies ja saben que no cal ni intentar-ho perquè aniran a l’oposició. Procuren, això sí, no arribar a hores sensibles del vespre, ja que aleshores molta gent ja està sopant i no volen que la molestin.

També l’aliança socialdemòcrata ha optat per mantenir el tradicional porta a porta. En el seu cas, s’organitzen amb els comitès parroquials que, tal com detalla el número 4 de la llista nacional, Pere Baró, divideixen la gent en dos grups i “escollim els carrers que creiem que més ens poden ajudar”. Abans, però, fan un treball previ amb el cens electoral, en el qual es descarta la gent que, pel motiu que sigui, ja saben que veuran durant la campanya i se centre així en els de més difícil accés. A la visita porten el seu programa i també les butlletes que els dona el Govern i si el ciutadà els en demana, li’n faciliten. També en algun cas es troben gent que no sap que hi ha eleccions i en aquest cas intenten fer una mica de pedagogia de la importància de votar i els expliquen que poden fer-ho a través de la Batllia. Sobre les hores, Baró indica que intenten fer-ho entre les 19.30 i les 21.30 hores o com a molt les 22 hores.

Els liberals, de la seva banda, mantenen la fórmula tradicional, però el número 5 de la candidatura nacional, l’escaldenc Josep Pubill, admet que en parròquies com la seva, que en aquestes eleccions frega els 6.000 electors, “és impossible arribar a tothom”. Aquests comicis, a més, com que la formació no té llista territorial s’ho reparteixen entre els escaldencs de la llista i també s’ha incorporat algun simpatitzant i s’afina més, anant a les zones i habitatges concrets on hi pugui haver més electors. La consigna, a més, és no picar a cap porta més enllà de les nou de la nit i marxar després d’entregar el programa si es percep “que s’està molestant”. Normalment el porta a porta es fa en parelles tot i que Pubill va recórrer uns quants domicilis el cap de setmana –quan es pot fer més feina– tot sol. Per aquella informació prèvia que els partits ja tenen es descarten famílies que segur que no els votaran i a l’altre cantó encara hi ha “les cases tradicionals a les quals els agrada molt que hi vagis” i que, per tant, són visita obligada. Pubill, que va fer el seu primer porta a porta quan Escaldes només tenia 2.000 electors, admet que a les parròquies més poblades el porta a porta, “tot i que és una cosa molt d’Andorra, anirà a menys”.

El porta a porta de Concòrdia, en canvi, és diferent al tradicional. I és que el partit no va a parlar amb ningú que no ho hagi demanat prèviament. Es tracta, segons explica la copresidenta del partit, Olalla Losada, de portar el programa amb què concorren a les eleccions generals a tot­hom que ho sol·liciti. D’aquesta manera, la formació aprofita els militants que té a les diferents parròquies per fer aquesta tasca. A més, els dirigents del partit reben al local aquells votants que necessitin qualsevol aclariment sobre l’ideari de Concòrdia. “La idea és resoldre els dubtes que puguin tenir els ciutadans”, va indicar Losada. “Entre els que demanen que els portem el programa hi ha de tot, alguns no són simpatitzants nostres, però volen estar informats, i la veritat és que la iniciativa està tenint molt èxit”, va assenyalar.

Acció explica que ha fet un porta a porta molt quirúrgic perquè no disposen de tants efectius en ser un partit de nova formació. Per això, han confiat en els contactes dels afiliats i candidats, bàsicament família, amics i veïns, per fer arribar el seu missatge al màxim de gent. Alhora, han intentat convèncer aquest grup perquè els ajudés a escampar el seu missatge.

ESTRATÈGIA

DEMÒCRATES

Fa porta a porta a totes les parròquies amb un candidat nacional o territorial. Sempre porten el programa i procuren no anar-hi gaire tard per no molestar.

PS SDP +

S’organitzen amb els comitès parroquials i fan grups per repartir-se els carrers. Porten el programa electoral i les butlletes que els facilita el Govern. Com a molt tard s’allarguen fins a les 22 h.

LIBERALS

Candidats i simpatitzants es reparteixen les cases on anar per parelles, però mai hi van més enllà de les 21 hores. Si perceben que molesten, deixen el programa i marxen.

CONCÒRDIA

Fan un porta a porta diferent al tradicional. Només van a parlar amb la gent que els ho ha demanat prèviament. A tot­hom que ho sol·licita li porten el programa i li resolen els dubtes.

ACCIÓ

Han fet un porta a porta molt quirúrgic perquè no disposen de tants efectius en ser una formació de nova creació. Confien a passar el seu missatge a través dels contactes dels afiliats i candidats, bàsicament família, amics i veïns.