Biografia d'un vot

Acabem aquesta secció amb una d’aquelles preguntes ingènues que ens havíem proposat que en fossin el motor. La d’avui és ben senzilla, però com a mínim jo, que d’eleccions me n’he cruspit unes quantes, en desconeixia la resposta en detall: com funciona una jornada electoral des del principi fins al final? Per no fer un reportatge Frankenstein, decideixo centrar-me en un sol comú i provo sort primer de tot amb Sant Julià de Lòria, una parròquia que es preveu clau, on la força hegemònica no concorre als comicis i un comú amant de la tradició i amb fama de lent en el recompte i fins i tot d’haver aturat alguna vegada el recompte per marxar a sopar. Josep Majoral, que es presta a explicar-me el detall de la jornada des de l’antiga casa comuna amb tots els ets i uts, em nega la major, però me la nega amb un somriure. I decideixo creure-me’l: de debò –sense ironia–, em quadren els tempos.

El primer que em diu Majoral és que ell em pot explicar com es fa a Sant Julià, però que no té clar que es faci exactament igual a cada parròquia. I això ja em sembla un punt interessant. De fet, fent memòria, me n’adono que una bona part del protocol no està regulat enlloc, ni a cap llei ni a cap reglament ni a cap mena de protocol. El sistema, però, reposa en la vigilància constant dels interventors i en la tradició, a fer-lo igual d’elecció a elecció, un fet que fa que la jornada d’avui no s’hagi de preparar amb molta anticipació, perquè els funcionaris que se n’encarreguen “ja ho tenen tot molt per la mà”. No s’estalvien, però, d’haver de matinar. A les set arriben a la sala, obren sessió del consell de comú i mitja hora més tard reben el batlle a qui li hagi tocat Sant Julià, que hi baixa custodiat per la policia amb tots els vots lauredians dipositats els darrers dies. Un cop allà, entre el batlle, cònsol major i un funcionari, reprodueixen el vot dels electors que van fer-ho a la Batllia. Un per un. Com si fossin allà. El criden pel nom, el registren, el batlle li atansa els sobres al cònsol major i aquest els introdueix a l’urna. Tot això, evidentment, davant l’atenta mirada dels interventors de cada candidatura –després tornem amb ells–. I tot això, en un procés llarguíssim que comença a quarts de vuit i que s’allarga molt més enllà de l’obertura del col·legi als electors, que mentre van votant, van veien, pràcticament fins al migdia, com continuen votant els qui ho van fer a la seu de la Justícia. Perquè a Sant Julià, el vot judicial l’introdueixen a les urnes davant de tot­hom. Llums i taquígrafs, com a tota la resta del procés. Que ningú no pugui sospitar de res.

De fet, tot el mecanisme es basa en un joc de vigilàncies perquè no s’escapi res. Interventors de les candidatures nacionals a una banda i de la territorial a l’altra –asseguts seguint l’ordre en què van presentar candidatura–. I control que els votants que entren a la cabina acabin votant, que algun cop s’han trobat algun que al final va marxar sense votar, o algun que vota en una urna però s’absté a l’altra, que de poder fer-se tot pot fer-se, però s’ha de controlar i registrar bé, perquè si no després no quadren els vots i, com ens recorda el cònsol, “això seria un problema gros”.

D’incidències, però, en tenen ben poques. Majoral fa recompte i li’n surten menys d’una per elecció. I a l’escrutini cap ni una. La maquinària és lenta però fiable. Com s’ho fan? D’entrada, un cop ha sortit l’últim votant del col·legi electoral, es tanquen a pany i forrellat cònsols, els consellers que no van a cap candidatura, uns quants funcionaris i els interventors de cada candidatura. Després organitzen la sala del consell de l’antic comú en dues meitats, una presidida pel cònsol major (la nacional, aquest any) i l’altra per la cònsol menor. “I aleshores comença el treball en cadena.” Un treball en cadena per paquets de 100 vots, verificats un a un. Uns fan els paquets, d’altres obren els sobres, el cònsol canta el vot i el classifica en una caixeta específica per a l’ocasió, un altre ho anota i els interventors s’ho miren i prenen nota. Cada 100 fan balanç i revisen. Si no coincideixen les sumes, sant tornem-hi, toca revisar el darrer paquet de 100 vots. Si és bo, posen un separador a les caixetes que custodia el cònsol, i cap als següents 100. I així 30 vegades fins a esgotar els prop de 3.000 vots que demà es comptaran a Sant Julià. La cosa anirà lenta, no en tinc cap dubte. Però encara tinc menys dubtes que no fallarà i entre una cosa i l’altra, em quedo amb la segona. Més temps per viure una nit que es preveu apassionant.