Cues, pa amb tomàquet i retrobaments
La parròquia amb més electors va acumular més gent al voltant del càtering que a les urnes durant les primeres hores. A partir de mig matí, però, els votants es van aglutinar i la cua va arribar fins a la plaça Rebés.
A mig matí la cua arribava fins a la plaça Rebés.
És un dia de retrobament i de veure molta gent”. Així definia la jornada electoral ahir l’Anna, de 65 anys, que va preferir no donar el cognom perquè confessa que això de sortir a la premsa no li agrada gaire. L’Anna és del Berguedà, però ja fa més de 30 anys que pot exercir el seu dret a vot al Principat. Des d’aleshores, va assegurar, ha participat en tots els comicis, sempre acompanyada del seu marit, el Jordi, de 64 anys. Els dos es van conèixer quan l’Anna va pujar a treballar a Andorra i expliquen, mentre fan un mos a la sortida del punt de votació, que sempre van a portar la papereta junts malgrat que “no sempre hem votat el mateix”. Normalment, aprofitaven la jornada per reunir-se amb la família, acompanyats dels fills, però aquesta vegada ho han fet sols perquè ells són fora.
Els que no van perdre l’ocasió d’anar acompanyats dels fills van ser la majoria dels candidats que ahir van exercir el seu dret a vot a la capital. Per a alguns era la primera vegada que podien participar-hi, com és el cas de l’Ainhoa López, filla del candidat de PS i SDP Pere López. Amb 19 anys, indicava que estava emocionada per aquesta primera vegada malgrat que va optar per no votar al mateix temps que el seu pare per esquivar les càmeres. L’Ainhoa està estudiant fora del país, però “m’interessa la política i la segueixo”. Un interès que comparteix amb la seva germana, la Marta, tot i que confessa “que no tant” com la seva germana gran. A ella encara li queden uns mesos per poder votar, ja que no fa la majoria d’edat fins a l’octubre. Té clar, però, que a les eleccions comunals exercirà per primer cop el seu dret a vot.
L’interès per la política no sempre passa de pares a fills. Isabel Falcó, de 23 anys, i filla de la candidata a la capital de PS SDP, Marian Sanchiz, confessa que si no fos perquè la seva mare s’hi presenta, no hauria anat a votar. De fet, ha de fer memòria per recordar que aquesta és ja la segona vegada que vota, la primera va ser les anteriors comunals. També Josep Maria Cabanes va dipositar els dos sobres acompanyat dels seus fills i va recordar que l’última vegada que es va presentar com a candidat, el 1999, “en portava un a cada braç”.
Fins a mig matí, la gent s’acumulava més al voltant del pa amb tomàquet i el pernil que no pas de les urnes. Després, però, l’afluència va anar a l’alça i el degoteig inicial es va convertir en una cua que arribava pràcticament a la plaça Rebés. Els candidats menys matiners, com Conxita Marsol, van haver de fer mitja hora de cua per poder votar.
ELS MÉS PETITS SÓN ELS PROTAGONISTES
Diumenge electoral de Rams i familiar. Molts dels votants van optar ahir per acostar-se al Centre de Congressos de la capital amb tota la família i els més petits, com acostuma a passar, van acabar sent els protagonistes. Entre retrobaments i comentaris de “com ha crescut” passaven els minuts a la cua corresponent en funció de la inicial del cognom. De la A a la L, cap a la dreta, i de la M a la Z, cap a l’esquerra. Un cop davant les urnes, els pares, orgullosos, agafaven els petits en braços perquè fossin ells qui dipositessin la papereta. Esperem que quan creixin i puguin decidir el vot també optin per participar.
Una dona excerceix el seu dret a vot.